Llorenç Brunet i Forroll

dibuixant i il·lustrador català (1872-1939)

Llorenç Brunet i Forroll[Nota 1] (Badalona, 14 de setembre de 1872 - Barcelona, 12 d'octubre de 1939)[Nota 2] va ésser un dibuixant i aquarel·lista català.[1]

Infotaula de personaLlorenç Brunet i Forroll
Llorenç Brunet i Torroll (1907).jpg
Fotografia a La Campana de Gràcia (1907) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBru-Net Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDibuixant i aquarel·lista
OcupadorEscola del Treball de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsClaudi Lorenzale i Sugrañes, Eusebi Planas i Franquesa i Antoni Caba i Casamitjana Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Badalona el 14 de setembre de 1873.[2] Era fill de Josep Brunet i Bassachs, mestre de primera i segona ensenyança, natural de Badalona,[3][4] i de Joana Forroll i Codina, natural de Tiana.[2][4] Des de la seva infància demostrà inclinació i interès pel dibuix i la pintura.[2] Els primers anys de la seva vida té contacte amb el pintor, exdirector de l'Escola Superior de Belles Arts de la Llotja de Barcelona i amic del seu pare Antoni Caba, el qual va iniciar Brunet en l'estudi artístic i va prometre als seus pares protecció per poder cursar estudis artístics.[3]

Uns anys més tard va començar a estudiar a la Llotja. Els seus mestres van ser el mateix Caba, Claudi Lorenzale i Eusebi Planas. Durant aquest període va sentir gran admiració per Claudi Castelucho.[2] Amb només 15 anys ja va guanyar premis a alguns concursos, i el 1891 el dibuixant Eusebi Planas va encarregar-se de dirigir els seus estudis i el recomanà a París, on Brunet es va formar amb el litògraf Mercier va començar a guanyar diners, tot i que la precària situació dels seus pares, als quals enviava periòdicament diners, va obligar-lo a interrompre temporalment els estudis.[3][5] Als 20 va guanyar un premi extraordinari de composició i temàtica històrica, pel qual competien diversos deixebles de Lorenzale, que va resultar en oli sobre llenç —l'únic que se li coneix— de grans dimensions anomenat El lliurament de les claus d'Orà al Cardenal Cisneros, premiat a la ciutat d'Alger i posteriorment cedit a l'Ajuntament de Badalona, i que actualment conserva el Museu de Badalona.[3] Pels volts d'aquells anys també havia estat residint a Orà i Alger, on va dedicar-se principalment a la pintura i el dibuix, a més de treballar com a il·lustradors per a importants editorials franceses i espanyoles. Des d'aquell moment s'afeccionà a l'art aplicat d'estampació de llibres i gràfiques en general, en la qual acabà destacant com a artista.[3]

Als 21 anys va entrar al servei militar, destinat al cos d'enginyers de Madrid, on assolí el grau de caporal. No obstant això, Brunet va continuar pintant i dibuixant, obres com La marcha del quinto i Mi capitán (1895). Quan va tornar a Catalunya es va instal·lar a la ciutat de Barcelona i es va casar amb Consolació Salada, amb la qual va tenir dues filles, Julieta i Maria Teresa.[6] El 1910 la Junta de Pensiones para Ampliar Estudios, entitat depenent de l'estat i presidida per Santiago Ramón y Cajal, li va atorgar una beca per estudiar a Alemanya. S'instal·la a Leipzig (Saxònia), ciutat on va residir fins poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Allà va continuar practicant i millorant la seva tècnica i s'afeccionà als exlibris. Hom ha afirmat que des d'aquell moment Brunet va sentir gran simpatia pel poble alemany, essent considerat per amics i coneguts com a germanòfil.[6] Val a dir, que les seves aquarel·les i notes a color van tenir un notable èxit a Alemanya,[3] a més, durant els anys de la guerra va obtenir un gran reconeixement gràcies als seus reportatges del conflicte bèl·lic.[5]

Retornat a Barcelona, fou nomenat professor de dibuix i color de la Secció d'Oficis Artístics de l'Escola del Treball de la capital catalana.[7] En arribar la Segona República, el 1931 va ser destituït del seu càrrec de professor de l'escola, un fet que el va trasbalsar i desmoralitzar. Considerat una persona apolítica i únicament interessant en l'art, és probable que el seu cessament fos simplement per haver estat nomenat en període monàrquic. Brunet va intentar lluitar contra el que creia una injustícia i va demanar al seu amic Apel·les Mestres que intercedís per ell. Tanmateix, uns anys més tard va ser nomenat catedràtic de l'Institut d'Educació Secundària de Sant Feliu de Guíxols, un càrrec que va exercir molt poc i al qual finalment va renunciar.[8]

La guerra civil va suposar un període d'angoixes. El seu domicili, situat al carrer de Balmes, 102, de Barcelona, va ser escorcollat diverses vegades. Malgrat tot va continuar assistint a tertúlies, de les quals era molt aficionat, als cafès de la Rambla, Tèrminus i Oro del Rhin. Durant el conflicte encara va publicar alguns articles a la revista Curiositats de Catalunya. En el transcurs de la guerra, la seva filla Maria Teresa va caure malalta i Brunet va quedar afectat i, finalment, també va posar-se malalt i va haver de ser ingressat a l'hospital per una infecció greu al braç. El 21 de setembre de 1938 va morir la seva filla, profundament desfet per la seva mort, va morir un any després, el 12 d'octubre de 1939.[8]

ObraModifica

Brunet va ser un artista molt prolífic, treballant especialment exlibris, dibuixos, caricatures, cartells, així com aquarel·les, amb les quals va participar diverses vegades a exposicions de Barcelona (1911, 1918, 1919, 1921).[7] La seva obra va ser premiada a diverses exposicions i certamens, tant a Espanya com a nivell internacional. Aquestes distincions li van fer merèixer ser membre del comitè espanyol de l'Exposició Internacional de Rivoli.[9] Gran editors, importants revistes i llibres d'art li van fer il·lustres les seves obres i textos, fins i tot diaris americans sol·licitaven els seus treballs.[9] A Catalunya i Espanya va col·laborar amb L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Campana Catalana, El Diluvio Ilustrado, Palla Nova, Cu-Cut!, Dominguín, i alguna temporada amb l'ABC.[10][7] Les seves obres les signava com a Bru-Net.[10]

Publicà dues col·leccions de dibuixos a ploma: Caps de casa (1922) i Testes de la terra-Catalunya (1929), un recull de tipus de diverses comarques catalanes.[10][7] Afeccionat també a dibuixar paisatges, com a bon coneixedor de la serralada de Marina i especialment de la Conreria, va fer dibuixos de les vistes de les muntanyes i els seus monuments, com la cartoixa de Montalegre (Tiana). Alguns dels seus dibuixos van ser publicats el 1889 a la revista La Ilustración Ibérica. Va il·lustrar també el llibre Monografia histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre (1921) escrita per Pedro Cano Barranco.[7]

El crític d'art Núñez de Prado va escriure sobre Brunet: «És superb i humà alhora. Posseeix l'humor dels anglesos i la intenció dels alemanys. A vegades volent esgarrapar, estripar, potser recordant el que va patir el seu pare i la poca protecció dels governs d'aquells temps, malgrat les ja altes personalitat l'han admirat i l'hi han suplicat l'enviament i adquisició dels seus excel·lents dibuixos originals, com van fer diverses vegades els seus grans admiradors i protectors, Segismundo Moret, Nicolás Salmerón, el rei de Saxònia, el príncep de Wüttemberg, Santiago Ramón y Cajal, Dato, Bascarán, Maura i Bermúdez Reina[11]

Des d'ençà de la seva mort, la seva obra va caure en l'oblit aviat,[8] tot i que la seva notable qualitat artística. A finals de 2018, el Museu de Badalona va dedicar-li una exposició, prestant especial importància als seus dibuixos de la Primera Guerra Mundial.[5]

Col·leccionismeModifica

Una altra de les seves facetes va ser el col·leccionisme d'obres d'art i antiguitats catalanes. Brunet les va anar reunint a una casa que ell anomenà el Cau Brunet, una torre que tenia en propietat a la Colònia-Bosc de la Conreria i de la qual tenia intenció de fer-ne un museu amb els objectes que havia anat acumulant amb els anys. El terreny on havia construït la casa probablement li havien cedit els propietaris i promotors de la urbanització, Francesc Artigues i Gonçal Arnús, que degueren veure amb bons ulls la fundació d'un museu a la colònia i un punt de trobada d'excursionistes.[12] Brunet va convertir la casa en museu el 1914 i va demanar l'adhesió de l'Ajuntament de Badalona, que va secundar la proposta. El 16 d'octubre del mateix any, l'alcalde Josep Casas li escrigué donant-li les gràcies per la tasca realitzada.[9]

NotesModifica

  1. Algunes obres actuals posen «Torroll» com a segon cognom. El correcte és «Forroll»; és el que fa el Butlletí Amistad del Museu de Badalona i La Vanguardia fins a l'any de la seva mort (1939). Fins i tot en la noticia de la mort de la seva mare, Joana Forroll i Codina.
  2. La immensa majoria de fonts citen el 1873 com el seu any de naixement, tanmateix, i d'acord amb la seva partida de baptisme de l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria de Badalona, va néixer el 1872.

ReferènciesModifica

  1. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 186. ISBN 84-95554-27-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pérez Gómez, 2012, p. 79.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Cuyàs i Tolosa, 1981, p. 21.
  4. 4,0 4,1 Redacció «Gacetillas». La Vanguardia, 04-01-1927, pàg. 14.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Llorenç Brunet. Dibuixos de guerra 1914-1918». Museu de Badalona, octubre 2018. [Consulta: 30 agost 2020].
  6. 6,0 6,1 Pérez Gómez, 2012, p. 80.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Pérez Gómez, 2012, p. 81.
  8. 8,0 8,1 8,2 Pérez Gómez, 2012, p. 85.
  9. 9,0 9,1 9,2 Cuyàs i Tolosa, 1981, p. 22.
  10. 10,0 10,1 10,2 «Llorenç Brunet i Forroll». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. C. G. P., 1970, p. 3.
  12. Pérez Gómez, 2012, p. 82.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llorenç Brunet i Forroll