Llorenç Lafuente i Vanrell
Llorenç Lafuente i Vanrell (Maó, 1881 - 1936[1]) fou un escriptor, publicista i militar menorquí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1881  Maó (Menorca) |
| Mort | 1936 (54/55 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, militar, escriptor |
Carrera militar modifica
Lafuente va néixer l'1 d'abril de 1881 a Maó, on va estudiar fins al Batxillerat, decantant seguidament els seus interessos acadèmics cap a la carrera militar. Va ingressar a la Companyia Regional de Sapadors de Balears i, més tard, passà a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Malgrat que el seu interès era romandre amb destinació a Menorca, les vicissituds d'aquells temps el dugueren a diversos llocs de la Península i al Nord d'Àfrica. Finalment es retirà amb el grau de comandant d'infanteria, havent rebut la Creu de Cavaller d'Alfons XII i la de Sant Hermenegild.
Vocació literària modifica
Paral·lelament, des de ben jove, Lafuente va demostrar una gran vocació literària. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques, com ara la Revista de Menorca i el Full Menorquí del diari El Bien Público. Els seus escrits versaven, sobretot, de les seves recerques en la història, el folklore i la literatura de Menorca. També va escriure diverses poesies en català i castellà i dues novel·les en aquest idioma. L'amor per l'illa quedà reflectit a la seva obra Geografía e Historia de Menorca (1907) i en el seu llibre recull, Menorca: Costumbres y Paisajes (1933). També fou un difusor de l'obra poètica d'Antoni Febrer i Cardona.
Com a curiositat, a ell devem, en un article del 1914, la constatació de la versió tradicional de l'origen illenc de la salsa maionesa.
Activisme cultural modifica
Entusiasta de l'activitat cultural, fou un dels fundadors i secretari de l'Ateneu de Maó, promotor de l'Extensió Universitària a la ciutat, impulsor del monument al cim del Toro i iniciador de l'escoltisme a l'illa.
Activitat política modifica
El 1931 va col·laborar a la creació de la Unió de Dretes a Menorca. Això va ésser suficient perquè el 1936 fos víctima de la violència desfermada, detingut com a afecte als militars colpistes i empresonat al vaixell presó Atlante. El 18 de novembre se l'endugueren a l'indret de cala Figuera de Maó, on fou afusellat amb 72 companys més, entre seglars i religiosos.
L'Ajuntament de Maó el nomenà Menorquí Il·lustre el 5 de desembre de 1974.
Referències modifica
- ↑ «Llorenç Lafuente i Vanrell». enciclopèdia.cat (GEC). [Consulta: 18 març 2019].