Viquipèdia

Llorenç Lladó Julià

pintor espanyol

Llorenç Lladó Julià (Sabadell, 1864 - Gijón, 1928) fou un pintor català que va alternar la pintura decorativa amb la de cavallet i va destacar en la pintura de marines, especialment a la darrera etapa de la seva vida.

Infotaula de personaLlorenç Lladó Julià
Biografia
Naixement1864 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort1928 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell de la mà de Joan Vila Cinca i Ramon Quer Vidal i, posteriorment, a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. L'any 1887 es documenta la seva primera participació en una exposició que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar a l'Ateneu Sabadellenc, on va presentar una marina i una vista de carrer.[1] Aquell mateix any va il·lustrar el primer número del Boletín del Ateneo Sabadellés. Al mateix Ateneu Sabadellenc, l'any 1889 exposava un paravent pintat, cinc paisatges i diversos estudis,[2][3] i el 1890 un paisatge amb unes ruïnes a la vora d'un riu i sis paisatges diversos.[4]

Poc després, va iniciar un llarg període de participacions en exposicions i certàmens artístics fora de Sabadell, en els quals va obtenir diferents premis i mencions: Exposició Nacional d'Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions de Barcelona (1892); Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1894), on va presentar un fris decoratiu; Tercera Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1896), on va presentar l'oli al·legòric La agricultura; Exposición Regional de Logroño (1897); IV Exposició de Belles Arts (1898), amb l'oli de gran format Últimas hojas, que l'any abans ja havia presentat a l'Exposició General de Belles Arts de Madrid junt amb un projecte de fris decoratiu.[5]

Les primeres obres revelaven una clara influència de l'estil pompier, que el va fer destacar com a decorador d'interiors de les cases sabadellenques. En aquesta ciutat pintar els murs de les cases Cortés, Vila Fusté, Figueras i Pulit, entre d'altres. A partir de 1897, però, va decantar-se per la pintura de cavallet, sobretot els paisatges.

L'any 1898 es traslladà a Gijón, on va ser nomenat director de l'Escola Industrial de la ciutat, antiga escola de districte de la Escuela Central de Artes y Oficios de Madrid. La costa asturiana passà a ser el seu tema predilecte, influït sens dubte per les obres dels artistes residents a la zona.

Figura entre els artistes que l'any 1915 van participar en la contraexposició de caràcter acadèmic que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar a l'antic teatre de la Lliga Regionalista, com a resposta i confrontació amb les idees de l'exposició Art Nou Català que simultàniament es presentava a la ciutat.[6]

L'Ateneo Gijonés li va organitzar una exposició individual el 1921 i aquell any va participar en l'exposició col·lectiva anual organitzada per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[7]

El 1928, pràcticament cec, va morir a Gijón.

Premis i distincions modifica

  • Medalla de Tercera Classe a l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions de Barcelona (1892). Obres: Proyecto de friso decorativo (núm. cat. 343) i Título para socio (núm. cat. 344).
  • Medalla de Tercera Classe a la Exposición Regional de Logroño (1897). Obra: Arboleda.
  • Menció Honorífica a la quarta edició de l'Exposició de Belles Arts de Barcelona (1898). Obra: Últimas hojas.[8]

Obra en museus i col·leccions modifica

Referències modifica

  1. ↑ «La exposición de Bellas Artes en el Ateneo Sabadellés». Revista de Sabadell, 20-01-1887, p. 5-6.
  2. ↑ Revista de Sabadell, 18-05-1889, p. 5.
  3. ↑ Revista de Sabadell, 19-05-1889, p. 5.
  4. ↑ «Exposición de pinturas en el Ateneo Sabadellés». Revista de Sabadell, nú. 1132, 1890, p. 2-5.
  5. ↑ Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes 1897 (en castellà). Madrid: Celestino Apaolaza, 1897, p. 93 i 227, cat. 590 i 1491. 
  6. ↑ Costa i Deu, Joan «L'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts». La Veu de Catalunya, 04-08-1915.
  7. ↑ «Els nostres artistes». Diari de Sabadell, 04-09-1921, p. 2.
  8. ↑ Maria, Ojuel Solsona. [http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/132670/06.MOS_6de11.pdf?sequence=6 Les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906). Tesi doctoral], p. 282. 
  9. ↑ «Museu d'Art de Sabadell». [Consulta: 28 novembre 2014].
  10. ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2019].
  11. ↑ Llista d'artistes amb obra al Museu d'Art de Sabadell. [Consulta: 01/01/2015]

Bibliografia modifica

  • Bordas Contel, Francesc. La pintura sabadellenca al seu museu, 1982, p. 94-95 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  • Burguès, Marian. Sabadell del meu record. Sabadell: Joan Sallent Impressor, 1929, p. 174 i 199. 
  • Casamartina, Josep. Marian Burguès: un terrisser que va fer història. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, Patronat dels Museus Municipals de Sabadell, 1993 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  • Castells Peig, Andreu. L'art sabadellenc. Sabadell: Riutort, 1961, p. 513-514. 
  • Catalunya Artística, 69, 03-10-1901, pàg. 503.
  • "Cròniques d'art. Exposició Llorenç Lladó". A Diari de Sabadell, 23 d'octubre de 1921, p. 2.
  • David, Joan. Las bellas artes en Sabadell. Sabadell: Museu de la Ciutat de Sabadell, 1944, p. 91 i 94. 
  • «Els nostres artistes». Diari de Sabadell i sa comarca, 04-09-1921, pàg. 2.
  • La col·lecció 1875-1936. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2002, p. 76-77.
  • Ràfols, J. F.. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña. Barcelona: Millà, 1953, p. vol. II, p. 64. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llorenç_Lladó_Julià&oldid=29838535»