Llorer d'Alexandria

espècie de planta

El llorer d'Alexandria, Calophyllum inophyllum, (l'espècie Danae racemosa també rep el nom comú de Llorer d'Alexandria) és una espècie de planta de fulla persistent[1] És una planta nativa de l'Àfrica oriental i del litoral sud d'Índia fins Malèsia i Austràlia. No està estretament relacionada amb el llorer (Laurus nobilis).

Infotaula d'ésser viuLlorer d'Alexandria
Calophyllum inophyllum Modifica el valor a Wikidata
Starr 010309-0546 Calophyllum inophyllum.jpg
flor Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detacamahac i oli tamanu Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN33196 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaCalophyllaceae
GènereCalophyllum
EspècieCalophyllum inophyllum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
Calophyllum inophyllum distribution.PNG
Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Calophyllum inophyllum és un arbre de creixement lent amb la capçada de forma irregular. Normalment arriba a fer de 8 a 20 m d'alt. La flor fa 25 mm d'amplada i es presenta en racems o panícules en inflorescències de 4 a 15 flors. Pot florir al llarg de tot l'any. El seu fruit és una drupa esfèrica que fa de 2 a 4 cm de diàmetre i només conté una llavor. Actualment es cultiva en regions tropicals de tot el món com a planta ornamental

UsosModifica

La seva fusta és dura i forta i s'ha fet servir per a construir barques, especialment la quilla mentre que la barca es feia de la fusta de l'arbre del pa (Artocarpus altilis).

La llavor proporciona un oli (oli de tamanu) medicinal i per greixar els cabells. La primera neoflavona aïllada el 1951, va ser la calophyllolide a partir de llavors de Calophyllum inophyllum.[2]

També la seva pols té localment usos fitopatològics, concretament a Kerala.[3]

La saba és verinosa i a Samoa s'usava per fer verí de sageta. També el fruit madur és verinós.

L'àcid gras metil èster de les llavors de C. inophyllum es fan servir per a biodièsel. El rendiment mitjà és d'11,7 kg d'oli per arbre. [cal citació]

Durant la Segona Guerra Mundial es va usar aquest oli com a combustible per a generar electricitat destinada a les ràdios.

ReferènciesModifica

  1. Mabberley, D.J.. The plant book: A portable dictionary of the vascular plants. Cambridge: Cambridge University Press, 1997. 
  2. Garazd, M. M.; Garazd, Ya. L.; Khilya, V. P. (en anglès) Chemistry of Natural Compounds, 39, gener 2003.[Enllaç no actiu]
  3. Suresh, K. P. «Indigenous Agricultural Practices among Mavilan Tribe in North Kerala» (en anglès), 2010.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llorer d'Alexandria