Lluçà és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Del seu nom deriva la denominació de la comarca natural del Lluçanès. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.
 Lluçà |
|---|
|
|
|
|
 |
|
| Localització |
|---|
|
|
|
|
|
|
| Estat | Espanya |
| Autonomia | Catalunya |
| Vegueria | Catalunya Central |
| Comarca | Osona |
| Població |
|---|
| Total |
276 (2018) |
|---|
| • Densitat |
5,21 hab/km² |
|---|
| Llar |
19 (1553) |
|---|
| Gentilici |
Lluçanenc, lluçanenca |
|---|
| Geografia |
|---|
| Superfície |
53 km² |
|---|
| Altitud |
745 m |
|---|
| Limita amb |
|
|---|
| Organització política |
|---|
| • Alcalde |
Eva Boixadé Calm |
|---|
| Identificador descriptiu |
|---|
| Codi postal |
08514 |
|---|
| Fus horari |
|
|---|
|
|
| Codi de municipi INE |
08109 |
|---|
| Codi territorial IDESCAT |
081094 |
|---|
 |
En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa maria, al peu del castrum de Lucano, topònim està registrat al segle X com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc).[1]Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc; altres masos importants com el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Boc, etc, s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del segle XV.
El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del segle XX es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s’enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna re valorització i restauració del monestir.
Lluçà
