Lluçà és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Del seu nom deriva la denominació de la comarca natural del Lluçanès. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.
Lluçà |
---|
|
|
|
  |
|
Localització |
---|
|
|
|
Estat | Espanya |
Autonomia | Catalunya |
Vegueria | Comarques Centrals |
Comarca | Osona  |
|
|
Població |
---|
Total | 276 (2020)  |
---|
• Densitat | 5,21 hab/km² |
---|
Llar | 19 (1553)  |
---|
Gentilici | Lluçanenc, lluçanenca  |
---|
Geografia |
---|
Superfície | 53 km²  |
---|
Altitud | 745 m  |
---|
Limita amb | |
---|
Organització política |
---|
• Alcalde  | Eva Boixadé Calm  |
---|
Identificador descriptiu |
---|
Codi postal | 08514  |
---|
Fus horari | |
---|
|
Codi de municipi INE | 08109  |
---|
Codi territorial IDESCAT | 081094  |
---|
|
Altres |
---|
|
Lloc web | lluca.cat  |
---|
En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa maria, al peu del castrum de Lucano, topònim està registrat al segle x com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc).[1]Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc; altres masos importants com el Verdaguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Boc, etc, s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del segle xv.
El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del segle xx es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s'enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna re valorització i restauració del monestir.