Lluís Amorós i Portolès

Lluís Amorós i Portolès (Barcelona, 17 de desembre de 1920 - Palma, 15 de març de 2001) va ser un cristal·lògraf català.[1][2]

Infotaula de personaLluís Amorós i Portolès
Biografia
Naixement(ca) José Luis Amorós Portolés Modifica el valor a Wikidata
17 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 2001 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócristal·lògraf, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell Superior d'Investigacions Científiques
Universitat de Madrid
Universitat de Barcelona
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Lluïsa Canut Ruiz Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Després d'estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona entre els anys 1940 i 1943, es llicencià el 1943. El 1945 es doctorà a Madrid. El 1954 guanyà la càtedra de cristal·lografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla,[1] on només restà un curs.[3] El 1955 passà a la Universitat de Barcelona, i l'any següent a la Universitat de Madrid. Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou investigador dins de l'Instituto de Roentgenología y Cristalografía de Barcelona. Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l'escola encapçalada per Francesc Pardillo i Vaquer i s'especialitzà en l'estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X. Va ser membre de l'Academia de Ciencias de Córdoba (Argentina)[1][2] i també membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) des del 1965.[4] Va estar casat amb la investigadora en ciències físiques Maria Lluïsa Canut Ruiz.[2]

Reconeixements [2]Modifica

  • Premi Francisco Franco de Ciències, conjuntament amb la seva dona, la també doctora Maria Lluïsa Canut Ruiz, pel seu treball d'investigació: La difracción difusa de los cristales moleculares (1963)
  • "Research Recognition Award" el de la Southern Illinois University Graduate Council (1968)
  • Premi "Leo Kaplan" de la Sociedad Sigma XI (USA) (1970)

Publicacions [1]Modifica

  • Cristaloquímica (1951)
  • Cristalofísica, Propiedades continuas (1958)
  • Introducción al estado sólido (1962)
  • El lapidario de Alfonso X el Sabio (1961)
  • La gran aventura del cristal (1978)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lluís Amorós i Portolès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 López-Acevedo Cornejo, Victoria; López Andrés, Sol «José Luis Amorós Portolés (1920-2001)». Tierra y tecnología: revista de información geológica [Universitat Complutense de Madrid], Núm. 23, 2001, pàg. 86-87. ISSN: 1131-5016 [Consulta: 3 agost 2019].
  3. Galán Huertos, Emilio. «La geologia en la Facultat de Ciencias de Sevilla». A: La Ciencia en la historia de la universidad española: 92 años de química en Sevilla. Universitat de Sevilla, 2004, p. 165. ISBN 978-84-472-0829-6. 
  4. «Josep Lluís Amorós i Portolès». RACAB. [Consulta: 3 agost 2019].

BibliografiaModifica