Lluís Felip d'Orleans (comte de París)

Lluís Felip d'Orleans, comte de París (París 1838 - Stowe House (Anglaterra) 1894). Príncep de la casa reial dels Orleans i comte de París que exercí des de l'any 1850 la posició de cap de la Casa dels Orleans.

Infotaula de personaLluís Felip d'Orleans

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1838 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1894 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Stowe (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella reial de Dreux (1958–) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, activitat literària, literatura de no-ficció i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1865–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc
Pretendent orleanista al tron de França Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Isabel d'Orleans (1864–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmèlia d'Orleans, Ferran d'Orleans, Felip d'Orleans, Charles d'Orléans, Príncep de France, Lluïsa d'Orleans, Helena d'Orleans, Isabel d'Orleans, Jacques Marie Antoine Clément d'Orléans, Príncep de France Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran Felip d'Orleans Modifica el valor a Wikidata  i Helena de Mecklenburg-Schwerin Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 92734968 Modifica el valor a Wikidata
L P d'Orléans, C de Paris

Príncep de sang de França de la casa dels Orleans, nasqué el 24 d'agost de l'any 1838 al Palau de les Teuleries, a París, essent fill del príncep Ferran Felip d'Orleans i de la princesa Helena de Mecklenburg-Schwerin. El príncep era net per via paterna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies i per via materna del gran duc hereu Francesc Lluís de Mecklenburg-Schwerin i de la princesa Lluïsa Carolina de Saxònia-Weimar-Eisenach.

L'any 1842, amb la mort del seu pare, esdevingué príncep reial; és a dir, príncep hereu al tron de França que ocupava el seu avi, el rei Lluís Felip I de França, l'any 1850 esdevingué cap de la Casa reial dels Orleans a conseqüència de la mort del seu avi.

L'any 1861 esdevingué voluntari a l'exèrcit federal dels Estats Units en el context de la guerra de Secessió. Es destacà en un seguit de campanyes militars anomenades Peninsular Campaign que tingueren per objectiu obrir un front oriental sobre l'estat de Virgínia, fou dirigit pel general George McClellan. Va escriure una obra cabdal i considerada de referència sobre la Guerra Civil dels Estats Units.

L'any 1864 es casà amb la seva cosina, la infanta-princesa Maria Isabel d'Orleans, filla de la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya i del príncep Antoni d'Orleans. La parella tingué vuit fills:

Amb la Caiguda de Napoleó III de França i amb la derrota de la Comuna de París, l'Assemblea Nacional Francesa era composta en la seva immensa majoria per diputats monàrquics i en conseqüència pensaren en una restauració de la Corona. Ara bé, la divisió entre legitimistes, orleanistes i bonapartistes impossibilità la restauració i en conseqüència es proclamà la III República.

Ara bé, l'any 1883 moria el comte de Chambord, el príncep Enric Carles de França, net del rei Carles X de França, i hereu legítim de la tradició borbònica, sense un clar hereu. Malgrat que alguns legitimistes reconegueren al comte de Montizón com a hereu legítim, d'altres reconegueren al comte de París que és qui reuní més adeptes.

El comte morí l'any 1894 a Anglaterra.

Llista de pretendents al tron de França

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Felip d'Orleans