Lluís I de Provença

(S'ha redirigit des de: Lluís I d'Anjou)

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Infotaula de personaLluís I de Provença
Louis-I-Anjou.jpg
Nom original(fr) Louis Ier d'Anjou
Biografia
Naixement23 juliol 1339
Vincennes
Mort20 setembre 1384 (45 anys)
Bisceglie (Itàlia)
  Governador de Bretanya 

Activitat
OcupacióMonarca
Altres
TítolCount of Anjou (en) Tradueix, count of Maine (en) Tradueix, Duke of Anjou (en) Tradueix, lord of Guisa (en) Tradueix, Duke of Calabria (en) Tradueix, Q21099946 Tradueix i count of Provence and Forcalquier (en) Tradueix
FamíliaCasa de Valois-Anjou
CònjugeMaria Chatillon-Blois
FillsMary of Anjou (en) Tradueix
Lluís II de Provença
Charles of Anjou (en) Tradueix
ParesJoan II de FrançaBona de Luxemburg
GermansMarie de France, Joana de Valois, Isabel de Valois i de Luxemburg, Carles V de França, Felip II de Borgonya i Joan I de Berry

Escut d'armes Lluís I de Provença
Modifica les dades a Wikidata
Retrat de Lluís I

Orígens familiarsModifica

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

JoventutModifica

 
Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tronModifica

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.



Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

13831384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo


ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Provença
  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002.