Lluís I d'Etrúria

polític neerlandès
(S'ha redirigit des de: Lluís I de Borbó-Parma)

Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, ( Piacenza, Ducat de Parma - Florència, Regne d'Etrúria 1803 ) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.

Infotaula de personaLluís I d'Etrúria
Luis de Etruria.jpg
modifica
Nom original(it) Ludovico I modifica
Biografia
Naixement5 juliol 1773 modifica
Piacenza (Itàlia) modifica
Mort27 maig 1803 modifica (29 anys)
Florència (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentPanteó d'Infants modifica
Rei d'Itàlia
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaDinastia Capet i casa de Borbó-Parma modifica
CònjugeMaria Lluïsa d'Espanya modifica
FillsCarles II de Parma
Maria Lluïsa de Borbó-Parma modifica
ParesFerran I de Parma modificaMaria Amàlia d'Àustria modifica
GermansCarolina de Borbó-Parma, Princess Maria Antonia of Parma (en) Tradueix, Charlotte de Bourbon-Parme i Philippe Marie de Bourbon modifica
Premis

Great Royal Coat of Arms of Etruria.svg modifica

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 5 de juliol de 1773 al Palau Ducal de Piacenza sent fill del duc Ferran I de Parma i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria. Ferran era nét per via paterna del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França mentre que per via materna ho era de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.

Núpcies i descendentsModifica

 
La família reial d'Etrúria

Es va casar el dia 25 d'agost del 1795 a Madrid amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella tingué dos fills:

Creació del Regne d'EtrúriaModifica

Fou nomenat infant d'Espanya el 30 de novembre de 1795 per part del seu sogre Carles IV d'Espanya.[1] L'any 1800 les tropes napoleòniques conquerien durant la seva campanya italiana el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza i el Ducat de Guastalla entre altres territoris del nord d'Itàlia. Com a compensació per l'aliada casa de Borbó, i tenint en compte el fet que els ducs de Parma eren una branca borbònica de la Casa espanyola, i que la duquessa era infanta d'Espanya i filla del rei Carles IV d'Espanya, Napoleó atorgà el Regne d'Etrúria al duc de Parma, sent coronat rei d'aquest territori el 28 de juliol de 1801.

El regne d'Etrúria es constituïa sobre els antics dominis dels Àustria-Toscana, al Gran Ducat de Toscana. Malgrat tot, el Regne d'Etrúria únicament es mantingué gràcies a l'ajuda prestada per Napoleó Bonaparte i a la caiguda d'aquest el regne es va desfer i es retorna el territori als seus antics sobirans.

El duc Carles morí el 27 de maig de 1803 al Palau Pitti de Florència a l'edat de 30 anys, deixant la corona al seu fill que governà a través d'una regència de la seva mare. Les seves restes, però, foren dipositades al Monestir de l'Escorial el 1808.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I d'Etrúria



Precedit per:
nova creació
Rei d'Etrúria
18011803
Succeït per:
Lluís II d'Etrúria