Lluís Joan del Milà i Borja

cardenal

Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.[1] La seva mare, Catalina de Borja, era germana del papa Calixt III i és cosí del cardenal Roderic de Borja, el futur Alexandre VI.[2]

Infotaula de personaLluís Joan del Milà i Borja
Biografia
Naixement1432 Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva Modifica el valor a Wikidata
Mort1510 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Bèlgida Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Lleida
7 octubre 1459 –
← Antoni Cerdà i LloscosJoan d'Enguera →
Cardenal prevere Santi Quattro Coronati
17 setembre 1456 – 9 desembre 1510
← Calixt IIILorenzo Pucci →
Bisbe de Sogorb-Albarrasí
29 gener 1453 –
← Jaume GirardFrancesc Ferrer →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 agost 1458conclave de 1458 Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCatalina de Borja i Cavanilles Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

De Milà estudia un temps a la universitat de Bolonya i és canonge a Xàtiva i prepòsit a València. Té un fill il·legítim, Jaume del Milà i Borja. L'any 1453, és nomenat bisbe de Sogorb i governador de Bolonya l'any 1455.[1]

El seu oncle, el papa Calixt III el fa cardenal in pectore en el consistori del 20 de febrer de 1456. La creació és publicada al consistori del 17 de setembre següent. Del Milà és nomenat legat latere a Bolonya. És traslladat a Lleida el 1459. L'any 1483, és cardenal protoprete. Del Milà és abat comendatari de l'abadia de Sant Vicenç, a la diòcesi de Lleida i de l'abadia de Saint-Benigne de Dijon.

El cardenal Del Milà participa en el conclave de 1458 en el qual Pius II va ser triat Papa, però no participa als conclaves de 1464 (elecció de Pau II), de 1471 (elecció de Sixt IV), de 1484 (elecció d'Innocenci VIII), de 1492 (elecció del seu cosí Alexandre VI), ni als conclaves de 1503 (elecció de Pius III i de Juli II). En efecte, malgrat una breu visita a Roma sota el pontificat de Pau II, Del Milà va viure en una jubilació completa,[1] fins al punt que la seva data precisa de mort és desconeguda.[3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 MontseOlle. «Mons. Lluís Joan de Milà i de Borja», 04-03-2012. [Consulta: 29 març 2020].
  2. «Lluís Joan del Milà i de Borja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 març 2020].
  3. Francis A. Burkle-Young. «The election of Pope Alexander VI (1492)» (en anglès). The Cardinals of the Holy Roman Church. Salvador Miranda. Arxivat de l'original el 2019-06-16. [Consulta: 29 març 2020].