Lluís Maria Jordi Álvarez
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Lluís Maria Jordi Álvarez (Fortianell, Fortià, 1865 - Figueres, 10 de gener de 1929) fou un professor i agrimensor català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1865  Fortià (Alt Empordà) |
| Mort | 10 gener 1929 (63/64 anys) Figueres (Alt Empordà) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Institut Ramon Muntaner |
| Ocupació | catedràtic |
Fill de Francesc Jordi Romañach, director de la Granja-Escola de Fortianell i alcalde de Figueres entre 1876 i 1881, va néixer a la mateixa escola on treballava el seu pare. Juntament amb el pare i el seu germà Joan van formar una de les principals nissagues d'agrimensors empordanesos del segle xix. Quan va tancar l'escola de Fortianell, la família es va traslladar a Figueres, on Lluís Maria estudià i exercí professionalment com a professor i director de la Granja Escola de l'Institut, seguint les petjades del seu pare.[1]
Lluís Maria, figuerenc a cavall entre els segles XIX i XX, va tenir un paper clau en la Figueres de l'època com a professor numerari d'agrimensura, ciències i gimnàstica a l'Institut Ramon Muntaner, a més de ser el secretari del centre; un dels fundadors de la Cambra Agrícola de l'Empordà, de la qual en va ser secretari general (1900-1907), vicepresident (1907-1929) i ànima del butlletí de l'entitat;[2] així com directiu del Casino Menestral Figuerenc. Es va casar amb Consol Morell, amb el qual va tenir descendència.[3]
Publicacions modifica
Va escriure nombroses publicacions com La extensión universitaria (1905), Beneficios que reporta al obrero la enseñanza obligatoria (1911), Enfermedades de las plantas y medios para combatirlas (1920), Nociones de Ganadería (1925),[4] a banda de memòries administratives i desenes d'articles al butlletí de la Cambra Agrícola de l'Empordà[2] i en diaris catalans i madrilenys. També va ser director i propietari d'El Pensamiento, diari de literatura, ciències i arts.[5]
Referències modifica
- ↑ Burgueño, Jesús; Nadal, Francesc «Agrimensores para un país sin catastro. La enseñanza de la agrimensura en los institutos de segunda enseñanza (1857-1887). El caso de Lérida». Hacienda y fiscalidad. Actas de las VIII Jornadas de Castilla-La Mancha sobre investigación en archivos, 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Armangué, Joan; Falgueras, Joan; Testart, Albert. Cambra Agrícola de l'Empordà. Arquitectura, economia i societat. Figueres: Brau, 2016. ISBN 978-84-15885-50-4.
- ↑ «D. Luis Maria Jordi ha fallecido». Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán: revista quincenal, 01-11-1929, p. 2.
- ↑ Giralt Raventós, Emili. Contribució a una Bibliografia per a la Història de la Ramaderia i la Veterinària als Països Catalans. IV Col·loqui d'Història Agrària. UAB. Servei de Publicaicons; UB. Centre d'Estudis Històrics Internacionals, 1996, p. 187.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inès. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 433-434. ISBN 978-84-96747-54-8.