Lluís Maria Todó

Barcelona, Barcelonès, 1950 Novel·lista i traductor.

Lluís Maria Todó i Vila (Barcelona, 25 de febrer de 1950) és un professor universitari, escriptor, crític literari i traductor català.

Infotaula de personaLluís Maria Todó
Lluís Maria Todó Vila.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, traductor, catedràtic i crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lluís Maria Todó
Lluís Maria Todó

BiografiaModifica

Lluís Maria Todó va cursar filologia francesa a les universitats de Pau, París i Barcelona, on va doctorar-se l'any 1981. El setembre de 1975 va començar la seva carrera docent al centre que en aquell moment era la delegació a Lleida de la Universitat de Barcelona, on s'encarregava de les assignatures de llengua i literatura franceses. L'any següent, 1976, va integrar-se a la Facultat de Filologia de la UB, on va impartir fins al 1993 diverses assignatures relacionades amb la literatura francesa i la teoria literària, amb l'excepció del curs 1980-1981, quan va residir a Atenes exercint com a professor de llengua i cultura espanyoles al centre cultural de l'Ambaixada d'Espanya. El gener de 1981 es va doctorar a la UB amb una tesi sobre el novel·lista francès del segle XII Chrétien de Troyes. En 1993 va entrar com a professor titular a la Facultat de Traducció i Interpretació de la recentment fundada Universitat Pompeu Fabra. L'any 2010 va ser nomenat professor emèrit d'aquesta universitat.

Ha col·laborat regularment en la premsa escrita de Barcelona: durant anys va exercir de crític musical i literari al diari La Vanguardia, i posteriorment, va escriure cròniques a les edicions catalanes dels diaris El País i El Mundo.

Va ser fundador i codirector de les col·leccions “Súnion” i «Biblioteca Pompeu Fabra», unes iniciatives de coedició entre Edicions Destino i la UPF, especialitzades en la traducció dels clàssics universals al català.

Com a traductor literari, va iniciar-se molt aviat en la versió de llibres, sobretot del francès, al castellà i al català. La seva primera traducció en aquest àmbit és la de la novel·la francesa Casse Cash, de Klotz, editada a la Serie Negra, Laia, en 1973. Han seguit nombroses traduccions de llibres de tots els gèneres i, durant els anys 1980, de pel·lícules i sèries per a la televisió catalana.

La seva carrera de novel·lista va començar el 1992 amb la publicació de la novel·la Els plaers ficticis, que va ser molt ben rebuda per la crítica. L'any 2006 va ser distingit amb el Premi Josep Pla amb El mal francès. De quasi totes les seves novel·les escrites originalment en català l'autor n'ha fet la versió castellana.

Ha publicat nombrosos escrits sobre literatura francesa i europea, i sobre diversos aspectes de la traducció. Mereix destacar-se el llibre El simbolismo, de l'any 1987, un estudi sobre la poesia simbolista europea. Ha donat conferències sobre literatura francesa i traducció, i també sobre els seus llibres, i ha participat a nombrosos congressos i fòrums nacionals i internacionals sobre els temes de la seva especialitat.

Ha sigut vicepresident d'ACEC (Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya), i com a membre del Grup de Treball sobre Ensenyament de la Traducció Literària del CEATL (Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires) ha col·laborat en la redacció del document sobre l'ensenyament de la traducció literària a Europa.

Obres originalsModifica

Traduccions principalsModifica

Enllaços externsModifica