Viquipèdia

Lluís Nansen Salas

Mestre Budisme Zen
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Lluís Nansen Salas (Lluís Salas, Lluís-Damià Salas Areny, Barcelona, 23 de gener del 1965, Nansen es el seu nom budista)[1] és un mestre de budisme zen català, ordenat monjo zen el 1995,[2] que ensenya la pràctica del Zen, basada en la meditació asseguda, el zazen, a Catalunya.[3] Lluís Nansen Salas és un dels líders de l'Associació Zen Internacional de Taisen Deshimaru en la publicació de llibres de budisme zen a Espanya.[cal citació]

Infotaula de personaLluís Nansen Salas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Lluís Nansen Salas és el segon d'una família de quatre germans, del barri de la Font d'en Fargues de Barcelona, de pare enginyer i mare mestra d'escola. Està casat amb Natàlia Barenys [4] i és pare de dos fills.[3] Va estudiar i llicenciar-se en Física Teòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona.[3] Ha treballat en una companyia multinacional d'assegurances.[5] Lluís Nansen s'inicià en la pràctica del Zen a principis dels anys noranta,[1][3] en l'històric dojo del carrer Montcada de Barcelona.[5] El 1995 va ser ordenat monjo zen[2] per Raphaël Doko Triet, en la línia del mestre zen japonès Taisen Deshimaru.[6]

L'any 2008 creà el grup de pràctica Dojo Zen Barcelona Born[7] amb un grup de practicants, al carrer Agullers, 18, al barri del Born de Barcelona.[7] Un any més tard, el grup es traslladà a la Ronda Universitat, 14, de Barcelona,[8] on Lluís Nansen establí un lloc de pràctica i creà els cursos de formació de meditació, mindfulness i Dharma, orientats a practicants occidentals.[1] La seva comunitat, que es registrà com a Dojo Zen Barcelona Kannon al registre d'associacions religioses del Ministeri de Presidència l'any 2010,[cal citació] pertany a l'AZI, s'incorporà a la Unión Budista de España el 2019,[9] i es va fer membre de la Coordinadora Catalana d'Entitats Budistes,[10] de la qual Nansen és vocal de la junta directiva.[cal citació]

El 2016 Lluís Nansen va rebre la transmissió del Dharma, el shiho,[11] de Roland Yuno Rech, que significà el seu reconeixement com a mestre en la tradició soto zen de la línia de Taisen Deshimaru. Del mestre Lluís Nansen s'ha dit que la seva formació científica, així com la seva confiança en l'experiència de cadascú, li permeten ensenyar el Dharma a partir de l'objectivitat i l'empirisme, de fàcil comprensió per al practicant occidental,[12] i que en el Dojo Zen Barcelona Kannon, Centre Budista transmet una ensenyança basada en una pràctica forta de la meditació, zazen, en harmonia amb la vida quotidiana.[13] L'any 2021 impartí classes de Budisme a la Universitat Rovira i Virgili, en el curs El budisme: de les seves arrels doctrinals a l'experiència viscuda, amb els professors Agustí Pàniker Vilaplana, Ismael Apud Peláez i Basili Llorca Martínez.[14]

L'any 2022 fundà el Temple Zen de la Gran Via, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 665, de Barcelona,[cal citació] on ensenya la pràctica del Zen fins a l'actualitat. El budisme s’ha expandit per tot el món en moltes escoles i branques als països occidentals[15] i la trobada entre la modernitat i el budisme s’ha traduït en un producte cultural heterogeni anomenat ‘budisme modern’.[15] Això, per a diversos autors, suposa una invenció recent, molt diferent del budisme tradicional.[15] El cas de Lluís Nansen Salas és utilitzat com a paradigma de "traducció cultural," com a interpretació de les pràctiques budistes tradicionals, a partir de l'entorn cultural, històric i social i trajectòria biogràfica personal.[15] Una traducció cultural que Ismael Apud considera una interpretació previsible.[15]

Obra modifica

És un autor de llibres de budisme zen.[16] A Viena Edicions, Ediciones Invisibles, i editats pel seu propi grup Zen Kannon.

Publicacions modifica

Ha publicat en revistes, com la desapareguda: Zen. Revista de las Asociaciones Zen de España, on hi ha, entre altres articles, el que té la data de publicació més antiga, l'any 1997:

  • Lluís Nansen Salas, “La voz procede de todas partes. El sutra de la Gran Sabiduría y la física de vanguardia coinciden en definir la naturaleza de ku y del cosmos”, Zen. Revista de las Asociaciones Zen de España, 1997, Barcelona, núm.12, pp. 12-14.

Més recentment, ha publicat també en revistes digitals, com Buddhist Door en espanyol, de les quals destaca, pel seu l'interès històric:

  • Lluís Nansen Salas, "El dojo zen de la calle de Montcada de Barcelona". Buddhist Door en español, 25/02/2022.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «El budismo moderno en dos monjes zen europeos» (en castellà). buddhistdoor, 26-01-2022. [Consulta: 1r setembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Entrevista a Lluis Salas». El correu de l'OAR, núm. 20, setembre 2009, pàg. 2 [Consulta: 1r setembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Tort, Eulàlia «Sóc una persona com qualsevol altre». Dialogal, 01-07-2019, pàg. 68.
  4. ↑ Apud, Ismael «El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus.». Revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 23, 2021, pàg. 218.
  5. ↑ 5,0 5,1 Apud, Ismael «El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus». Revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 23, 2021, pàg. 215.
  6. ↑ Apud, Ismael «El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus». Revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya, núm. 23, 2021, 21-12-2021, pàg. 218.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ajuntament Barcelona, oficina afers religiosos «Entrevista al responsable del Dojo Zen Barcelona Born». ’El Correu de l’OAR, Oficina d’Afers Religiosos, Barcelona, setembre de 2009., 20-09-2009, pàg. 1,2.
  8. ↑ Miralles, Francesc. Barcelona Espiritual. Barcelona: Raima, 2011, p. 49. ISBN 978-84-96700-20-8. 
  9. ↑ Díez de Velasco, Francisco. Budismo en España. Historia y presente (en espanyol). Primera edició 2020. Madrid: ediciones del Orto, 01-11-2020, p. 232. ISBN 978-84-7923-589-5. 
  10. ↑ «Dojo Zen Barcelona Kannon». Coordinadora catalana d'entitats budistes. [Consulta: 2 setembre 2023].
  11. ↑ Rourera, Mireia «Entrevista a "Presència"». El Punt Avui, 03-09-2017, pàg. 46.
  12. ↑ Apud, Ismael «El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus». Arxiu d'etnografia de catalunya, 21-12-2021, pàg. 214, 215.
  13. ↑ Anonim, Anonim «Samadhi, Mente en calma». Psicologia practica, num 141, novembre 2010, pàg. 110-113.
  14. ↑ Universitat Rovira i Virgili El Budisme de les seves arrels doctrinals a l'experiencia viscuda, 11-05-2022, pàg. 1.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Apud, Ismael «Modern Buddhism and its Cultural Translations. Reflections from a Qualitative Case Study of Two European Zen Monks» (en anglès). Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 23, 21-12-2021, pàg. 207–232. DOI: 10.17345/aec23.207-232. ISSN: 2014-3885.
  16. ↑ Krammer, Kurt. Buddhismus in Europa: Facetten zwischen Mode, Minderheit und Mindfulness in interreligiösen Bezügen (en alemany). 1. Münster: LIT Verlag Münster, 01-11-2022, p. 115. ISBN 3643511078, 9783643511072. 

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Nansen_Salas&oldid=33289058»