Lluís Pérez-Sala

pilot d'automobilisme català

Lluís Pérez-Sala i Valls-Taberner, conegut com a Lluís Pérez-Sala (Barcelona, 15 de maig de 1959), és un antic pilot de Fórmula 1 català.[1] És cunyat del també pilot Xavier Juncadella i oncle del conegut pilot de Fórmula 3 Daniel Juncadella Pérez-Sala.

Infotaula de personaLluís Pérez-Sala
Biografia
Naixement(ca) Lluís Pérez-Sala i Valls-Taberner Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot d'automobilisme, pilot de Fórmula 1 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHRT F1 Team, director d'escola (2011–2013) Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme
Fórmula 1 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
1988-1989Minardi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2003, 2004Campionat d'Espanya de GTGrup GT3 (1r)
1991, 1993Campionat d'Espanya de velocitat en circuit - Turisme (1r)
1980Copa Renault 8 TS (1r) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsDaniel Juncadella i Pérez-Sala (nebot)
Xavier Juncadella Salisachs (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria esportiva modifica

Va començar la seva carrera l'any 1978, tot disputant algunes curses de la Fórmula 1430 amb un Selex. El 1979 participa en la Copa Nacional Renault Iniciación, amb un Renault 5 TS. Aquesta mateixa temporada ja assolí el 1r podi. L'any següent passà a la Copa Nacional Renault, de la qual fou campió, amb un Renault 5 Copa, amb el dorsal núm. 30 i lluint la publicitat de Walter Wolf. En aquesta temporada aconseguí 4 victòries, a més d'altres 3 podis, tot això en vuit curses, totalitzant 88 punts.

L'any 1982 disputa el Trofeu Alfasprint, una competició de caràcter europeu que es disputava amb vehicles Alfa-Romeo Alfa Sprint. Aconsegueix la novena posició final (47 punts), aconseguint el segon lloc entre els sub-23. Com a resultats més destacats, cal esmentar un 4t (Jarama) i un 6è (Paul Ricard). Els patrocinadors principals eren Ducados i Jumbo. L'any 1983 fou subcampió d'aquest trofeu Alfasprint, aconseguint 4 victòries (Vallelunga, Hockenheim, Monza i Zandvoort), un segon lloc a La Châtre, un tercer a Spa-Francorchamps i un cinquè a Zeltweg.

L'any 1984 disputa el Campionat Europeu de Fórmula 3, essent la millor classificació un segon lloc al G.P. de Suècia.

Pérez Sala va disputar el Campionat de Fórmula 3 d'Itàlia de 1985 passant després a la Fórmula 3000 on va ser més convincent, guanyant a Birmingham i Enna el 1986. Va quedar segon després de Stefano Modena en F3000 el 1987.

Va conduir per l'escuderia Minardi de Fórmula 1 dues temporades des del començament de 1988 fins al 1989[2] amb un total de 32 curses corregudes i un sisè millor lloc en el Gran Premi de Gran Bretanya de 1989 com a millor resultat.[1] L'any 1988 va pilotar el Minardi-Ford Cosworth V8M188 i l'any 1989 el Minardi-Ford Cosworth V8 M189, sempre portant el dorsal núm. 24. Llavors va deixar la F1 i ha estat un habitual en el campionat espanyol. L'any 1991 va guanyar el campionat d'Espanya de Turismes amb un Alfa 75 3.0 V6, aconseguint dues victòries. Les temporades 1992 i 1993 participà en el mateix campionat al volant d'un Nissan Skyline -un cotxe ben curiós, ja que portava el volant a la dreta- i hi acabà quart el 1992, totalitzant 103 punts, i campió el 1993.

L'any 1994 també corria amb Nissan, aquest cop al volant d'un Primera GT, aconseguint dos segons llocs (Jerez i Montmeló) i tres tercers llocs (dos a Albacete i un a Calafat). Al final del campionat fou 5è amb 74 punts. L'any 1996, també amb Nissan, aconseguí la victòria en dues curses a Calafat. Un cop retirat de la competició, va fer de comentarista de curses automobilístiques per a diverses televisions.

El desembre de 2011 és nomenat director esportiu de l'HRT F1 Team fins a la seva dissolució el 2013.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Qué fue de… Luis Pérez-Sala» (en castellà). 20 minutos, 05-06-2009. [Consulta: 12 gener 2016].
  2. Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Les nissagues familiars». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 265. ISBN 84-320-6249-9. 
  3. «“Per a mi, el Circuit va ser un somni fet realitat”». L'Esportiu, 15-05-2015. [Consulta: 12 gener 2016].