Obre el menú principal

Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC) proposa l'ortografia Lluís Ponç d'Icard.

Infotaula de personaLluís Pons d'Icart
Biografia
Naixement 1518 (Gregorià)
Tarragona
Mort 23 juny 1578 (59/60 anys)
Tarragona
Altres noms Lluís Ponç d'Icard, Luys Pons de Ycart
Nacionalitat Catalunya
Formació professional Advocat, arqueòleg
Formació Roma o Lleida
Es coneix per Libro de las grandezas y cosas memorables de Tarragona (1573)
Activitat
Ocupació Jurista, arqueòleg i advocat
Família
Fills Àngela, monja del monestir de Vallbona
Pares Joan Pons, doctor en drets
Isabel, filla del cavaller Lluís d'Icart i de Requesens[1]
Parents Jerònima Pons d’Icart, abadessa del monestir de Vallbona des del 1601
Modifica les dades a Wikidata

El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Ponç, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. «Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi General de Lleida».[2] El fet és que el 1545 tornà a Tarragona i hi exercí com a advocat. Entre altres càrrecs, fou jutge general de les apel·lacions de la Ciutat i Camp de Tarragona i advocat del Capítol de la Catedral. L’afició pel món clàssic li havia arribat segurament a través de l’estudi del dret.

Es dedicà a l'epigrafia i a la paleografia i sembla que, a més, reuní una respectable biblioteca. Anotà, traduí i catalogà un nombre important de làpides i inscripcions trobades a Tarragona. El 1573 publicà a Lleida el Libro de las grandezas y cosas memorables de Tarragona en versió castellana a partir de l'original en català, que no es publicà fins a l'any 1984. Fou publicat en castellà sota el mecenatge d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona i també reconegut jurista i humanista, amb qui l’unien vincles familiars i una gran admiració cap a la seva obra. Lluís Pons hagué de traduir el seu llibre per tal que fos imprès, ja que Antoni Agustí havia encomanat la feina a uns impressors d'Alcalá de Henares.

Placa a l'Institut Pons d'Icart

Deixà en forma de manuscrit el Llibre de tots els epigrames que són trobats del temps del romans i el Catàlogo dels arquebisbes que son estats de la metropolitana y antiquíssima ciutat de Tarragona, publicat el 1954.

El 23 de juny de 1578 morí a Tarragona i fou enterrat a l’església dels pares dominicans. Fou, en paraules de Josep Maria Recasens, el primer arqueòleg de la ciutat.[3]

Un dels instituts de secundària de Tarragona té el seu nom.

ObresModifica

  • Llibre de les grandeses i coses memorables de l'antiquíssima, insigne i famosa ciutat de Tarragona (vers l’any 1564) manuscrit conservat a l'Arxiu Històric Comarcal de Valls.[4] Publicat l'any 1984.
  • Luys Pons de Ycart Libro de las grandezas y cosas memorables de Tarragona (1573), traducció en castellà impresa a Lleida, facsímil electrònic gratuït en línia
  • Epigrammata antiquae urbis Tarraconensis (llatí), dos manuscrits distints conservats a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de Wolfenbüttel.
  • Catàleg dels arquebisbes que son estats de la metropolitana y antiquíssima ciutat de Tarragona. Publicat pòstumament, l'any 1954.

BibliografiaModifica

  • Arco Molinero, Ángel del: «Tres arqueólogos tarraconenses: Luis Pons de Icart, Juan Francisco Albiñana, Bonaventura Hernández Sanahuja» (castellà). Boletín Arqueológico, Any II, Núm. 7 (1902, gener i febrer), pàgines 18-35
  • Duran, Eulàlia: Lluis Pons d’Icard i el `Llibre de les grandeses de Tarragona´, Barcelona : Curial, 1984, [Consulta: 12 de setembre de 2007]
  • Massó i Carballido, Jaume: «Notes per a una biografia del Lluís Pons d'Icart». reballs Canongins (1985) p. 63-102
  • El renaixement de Tàrraco : 1563 Lluís Pons d'Icart i Anton Van den Wyngaerde .
  • El renaixement de Tàrraco 1563, [Catàleg d’Exposició].Tarragona : Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2003

ReferènciesModifica

  1. «Lluís Pons d'Icart, el primer arqueòleg tarragoní». El renaixement de Tàrraco 1563. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), 2003. [Consulta: 28 novembre del 2014].
  2. MNAT, op.cit..
  3. Recasens, Josep Maria. «Tarraco. Els arqueòlegs» (.pdf). Tarraco. Els arqueòlegs. Tarragona: Biblioteca Pública de Tarragona,  (). [Consulta: de novembre del 2014].
  4. «L'obra». El renaixement de Tàrraco 1563. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2003. [Consulta: 28 novembre del 2014].