Obre el menú principal

Lluís Puig de la Bellacasa i Deu

advocat i polític català

Lluís Puig de la Bellacasa i Déu (Barcelona, 29 de setembre de 1886 - 12 de gener de 1960[1]) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Infotaula de personaLluís Puig de la Bellacasa i Deu
Biografia
Naixement 29 setembre 1886
Barcelona
Mort 12 gener 1960 (73 anys)
Barcelona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputats al Congrés dels Diputats
2 de gener de 1921 – 15 de febrer de 1921
Districte Torroella de Montgrí
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
29 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jurista, polític i advocat
Partit Lliga Catalana
Família
Cònjuge Carme Bartrina Soler
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Lluís Puig de la Bellacasa va néixer al carrer Milans de Barcelona, fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras, de Girona, i d'Anna Deu i Majuelo, de Llançà.[2] Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i treballà com a passant de Francesc Cambó i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calderó. Ingressà a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i el 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on fou un dels promotors de la creació de la companyia d'autobusos. Fou elegit diputat per Torroella de Montgrí a les eleccions generals espanyoles de 1920 i formà part de la direcció de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no destacà en cap intervenció. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la mateixa circumscripció pel Front Català d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola va veure amenaçada la seva vida per escamots incontrolats de la FAI i aconseguí marxar a França, gràcies al conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Espanya i Sirat. Després de viatjar per Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a Pamplona i Hondarribia. En acabar la guerra tornà a Barcelona i no participà en cap més activitat política.[3][4]

Es va casar amb Carme Bartrina i Soler,[1] filla de l'advocat mataroní Antoni Bartrina i Vilapudua i de Dolors Soler i Surià.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 11-01-1961, pàg. 24.
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 4969 del Jutjat Palau.
  3. Cèlia Cañelles Julià; Rosa Toran Belver Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): Eleccions, partits i regidors. Ajuntament Barcelona Public, p. 239–. GGKEY:8RA88Z7DD1D. 
  4. Albert Manent. De 1936 a 1975: estudis sobre la Guerra Civil i el franquisme. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 53–. ISBN 978-84-8415-068-8. 

Enllaços externsModifica