Lluís Vicenç Gargallo

Lluís Vicenç Gargallo (ca 1636-Barcelona, 19 de febrer del 1682) va ser un músic i compositor de l'època barroca.

Infotaula de personaLluís Vicenç Gargallo
Biografia
Naixementc. 1636
Mort19 febrer 1682 (45/46 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióCompositor
Activitat1659 –

Musicbrainz: 2d8cff27-2681-4d26-a5be-5e0936ae2f7c
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué molt probablement al País Valencià. Entrà com a infant de cor de la catedral de València vers 1648-1649 i hi romangué fins a 1651 o 1652. Allí rebé la seva primera formació musical a càrrec dels mestres de capella Francesc Navarro (fins al 1650) i Dídac Pontac; no està documentat si continuà els seus estudis musicals a la mateixa seu, però seria versemblant que ho hagués fet amb els successius mestres de capella: Pontac, Urbà de Vargas des del 1653 i Gracián Babán a partir del 1657.

Al 7 de juny del 1659, Gargallo assolí la plaça de mestre de capella de la catedral d'Osca, càrrec on l'havien precedit Vargas i Babán. Renuncià a la plaça el 15 de novembre del 1667 per incorporar-se dos dies després a la catedral de Barcelona en el mateix càrrec. Com era de costum, hi entrà de forma interina fins a la defunció del titular, Marcià Albareda (21 d'agost del 1673), i a partir d'aquell moment fou el titular. Entre els seus deixebles a la seu barcelonina hi hagué el futurs mestres de capella i compositors Josep Gaz i Isidre Serrada. En morir el substituí interinament en el càrrec Jaume Riera i, ja de manera definitiva, Joan Barter el 13 de juliol del 1682.

De la seva producció compositiva, extensa com corresponia a un mestre de capella, se n'han conservat un mínim de 74 composicions diferents, repartides principalment en sis arxius: a la Biblioteca de Catalunya, a les catedrals de Girona i Saragossa, a la capella del Corpus Christi de València i a les esglésies de Sant Pere de Canet de Mar i Santa Maria de Cervera. La seva producció litúrgica conservada comprèn 32 obres: vuit per a 4 fins a 16 veus, una Missa de difunts, quatre misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors; a més, va fer dos oratoris, vint-i-cinc villancets i quinze "tonos". Va ser el primer compositor català conegut que conreà l'oratori, una forma musical típicament barroca.

ObresModifica

Temàtica litúrgicaModifica

  • Benedictus Dominus Israel
  • 2 Cum invocarem
  • 3 Dies irae
  • Dixit Dominus
  • Fratres, sobrii estote et vigilate, a 16 veus
  • 2 In te Domine speravi
  • 2 Laudate Dominum
  • Libera me Domine, a 8 veus
  • 2 Magnificat
  • Memento Domine David
  • Miserere a 8
  • 3 Missa
  • Missa de Batalla a 8
  • Missa de Difunts, a vuit veus
  • 5 Nunc dimittis
  • O bone pastor
  • 2 Qui habitat
  • Responde mihi, lliçó de Difunts a vuit veus

Altres obres religioses i profanesModifica

  • A las fiestas que el cielo, a 4, "tono"
  • Aguas suspended, parad, "tono"
  • Ah de la guarda, a 5, villancet
  • Alegría pecadores, a 10, villancet
  • Aquí de la fe (dècada del 1670-1680), oratori per a 10 veus, orgue i continu
  • Aurora soberana, a 10, villancet
  • Ay que se quema, a 4, "tono"
  • cuanto más la pierdo de vista, a 5, "tono"
  • Detente, pasajero, a 4, "tono"
  • El fuego i el aire, a 4, "tono"
  • Historia de Joseph (dècada del 1670-1680), oratori
  • Oiga todo pecador, a 8, villancet
  • Oigan qué de quebrados, a 8, villancet
  • Olé, que jacarilla que traigo, a 8, villancet
  • Para una fiesta, a 11, villancet
  • Por celebrar amorosos, a 10, villancet
  • Principes persecuti sunt, a 8, villancet
  • Que prisión, a 4, "tono"
  • Salve, divina aurora, a 12, "tono"
  • Válgame Dios, qué será, a 12, villancet

BibliografiaModifica

  • Francesc Bonastre "Aquí de la fe", oratori de Lluis Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i edició, article a Recerca Musicològica 6-7 (1986-1987), p. 77-147 «Enllaç».
  • Francesc Bonastre "Historia de Joseph", oratori de Lluis Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i transcripció Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1986