Lluís Ysamat i Bosch
Lluís Ysamat i Bosch (Barcelona, 25 de desembre de 1900 – 9 d'abril de 1982) fou un jugador i dirigent esportiu català en l'àmbit de l'hoquei.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 desembre 1900 Barcelona |
Mort | 9 abril 1982 (81 anys) |
Activitat | |
Ocupació | jugador d'hoquei sobre herba |
Activitat | 1919 - 1928 |
Esport | hoquei sobre herba |
Família | |
Fills | Josep Oriol Ysamat i Soler |
Pare | Lluís Ysamat i Lazzoli |
Fill de l'industrial Lluís Ysamat i Lazzoli i de Bertila Bosch i Costa.[2][3] La família era propietària d'una fàbrica d'assaonaments a Badalona des de 1862.[4] Es va formar a l'Escola Industrial de Barcelona, cursant estudis especialitzats en indústria d'assaonaments, que acabà el 1923.[5] El 1963 va ser nomenat president del Sindicat Provincial de la Pell.[6] Casat amb Montserrat Soler i Cabot, van tenir tres fills: Lluís, Josep Oriol i Xavier.[7]
Jugador d'hoquei, s'inicià en la Reial Societat Esportiva Pompeia (1918-19) com a davanter. La temporada següent passà al Reial Club de Polo (1919-28), amb què desenvolupà la seva carrera com a porter i es proclamà cinc vegades campió de Catalunya i quatre d'Espanya. Internacional en catorze ocasions, participà en els Jocs Olimpics d'Amsterdam (1928). Posteriorment, presidí la Federació Catalana de Hockey (1933-44) i, quan les federacions espanyoles d'hoquei sobre patins i d'hoquei es van fusionar el 1944, i en conseqüència també ho van haver de fer les catalanes, el president de la Federació Catalana de Hockey, es va convertir en el nou president de la Federació Catalana de Hockey i Patinatge, actual Federació Catalana de Patinatge, i va ocupar el càrrec fins al 1952. Juntament amb Joan Antoni Samaranch, organitzà el Campionat d'Europa de Patinatge Artístic i el Campionat del Món d'hoquei sobre patins, ambdós a Barcelona l'any 1951. Com a seleccionador estatal d'hoquei (1955-60), aconseguí la medalla d'or en els Jocs Mediterranis de Barcelona (1955) i en el torneig del Centenari de l'Hoquei francès del mateix any. Rebé les medalles al mèrit esportiu de la federació espanyola (1946) i de la Delegación Nacional de Deportes (1960) i l'Stick d'Or de la Federació Catalana de Hockey, entre altres distincions. A partir del 1983 s'instaurà un trofeu amb el seu nom que premia el millor porter d'hoquei de la temporada en el global de les competicions estatals.[8]
Va morir el 9 d'abril de 1982, als 81 anys. El funeral va celebrar-se a l'església de Sant Gregori Taumaturg.[7]
Referències
modifica- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-.
- ↑ «Don Luis Ysamat Lazzoli». La Vanguardia, 18-11-1947.
- ↑ «Bertila Bosch Costa». La Vanguardia, 03-04-1957.
- ↑ Abras, Margarida. Els cementiris de Badalona. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1998, p. 65.
- ↑ «Conferencia del doctor Agell». La Vanguardia, 05-09-1923.
- ↑ «Nuevo presidente del Sindicato Provincial de la Piel». La Vanguardia, 27-11-1963.
- ↑ 7,0 7,1 «Lluís Ysamat i Bosch». La Vanguardia, 21-04-1982.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.