Obre el menú principal

Lluís de Cuenca i de Pessino

Lluís de Cuenca i de Pessino (Barcelona, 1851[1][2] - Barcelona, febrer de 1921)[3] fou un advocat, polític i publicista català.

Infotaula de personaLluís de Cuenca i de Pessino
Biografia
Naixement (es) Luis de Cuenca y de Pessino
1851
Barcelona
Mort 1921 (69/70 anys)
Barcelona
Formació Universidad Central
Activitat
Ocupació Advocat i propietari
Partit Comunió Tradicionalista
Partit Integrista
Modifica les dades a Wikidata

Els seus pares van ser Joan Cuenca Rodríguez-Cardoso i Carme Pessino Butler. Va néixer en una família de la noblesa, descendent del ministre de Carles III Pedro López de Lerena, primer comte de Lerena.[4] Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid.[5]

Milità en el carlisme i l'any 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, fou nomenat secretari general de la Diputació de Catalunya presidida pel general Rafael Tristany.[6]

Després de la guerra va ser col·laborador d'El Correo Catalán i de la Revista Popular (1871-1916) que dirigia el sacerdot Fèlix Sardà i Salvany. Presidí la Joventut Catòlica de Barcelona[1] i va ocupar càrrecs importants en l'Associació de Sant Miquel Arcàngel.[7] L'any 1888 se separà del carlisme amb Ramón Nocedal i va ser el primer cap regional del Partit Integrista a Catalunya.[3][8] Es presentà a les eleccions a diputats de 1893 pels districtes de Sort-Viella i de Tremp, però fou derrotat.[9]

L'any 1902 participà en el Palau de les Belles Arts en la Trilogia Histórica-Catalana a benefici de la restauració del Monestir de Sant Cugat del Vallès, pronunciant un discurs titulat Elogi de les Corts de Catalunya.[10] Al començament del segle XX va ser informador i col·laborador d'Antoni Maria Alcover i Sureda (integrista com ell) en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana i el Quadern XVI del Diccionari català-valencià-balear.[11]

Va fundar i impulsar l'Associació Agrícola, Comercial i Industrial de la Conca de Tremp (1891), el Sindicat Agrícola de la Conca de Tremp i Pallars (1904) i la Germandat-Orfeó Los Cantaires del Montsech (1906).[12] Va casar amb la pubilla de la casa de Sullà de Tremp,[8] Maria Lluisa de Sullà i de Moner (*-1920).[4][13]

Lluís de Cuenca morí el febrer de 1921 a Barcelona,[14][3][15] havent perdut la seva filla Josefa Cuenca i Sullà l'any 1907, als 24 anys.[16]

ObresModifica

  • Amargos frutos del Liberalismo (1895)
  • El Castillo de Fenellet (novel·la, 1896)
  • Estudio sobre los antiguos gremios y proyecto de organización de los mismos dentro de la sociedad actual (memòria, 1905)
  • Historia de la baronía y pabordato de Mur y cronología de los Condes de Pallars (1906)
  • Pro Aris et Focis. Puntos negros de la Solidaridad Catalana. El catalanismo y los partidos católicopolíticos españoles (Lleida, 1909)
  • La Ciencia sociológica á la luz de los principios cristianos. Tratado de sociología cristiana (1919)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Casacuberta, Josep M. de. Epistolari de Jacint Verdaguer, vol. 3. Editorial Barcino, 1971, p. 210. 
  2. Segons el cens de Fonts, Osca, dels anys 1914 a 1920, Lluís Cuenca va néixer l'any 1849.
  3. 3,0 3,1 3,2 Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74. 
  4. 4,0 4,1 Lledós i Mir, Miquel. Historia de la antigua villa, hoy ciudad de Tremp. Editorial Barcino, 1977, p. 438. ISBN 84-7226-058-5. 
  5. «Expediente académico de Luis Cuenca Pesino». Portal de Archivos Españoles.
  6. Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90. 
  7. Hibbs-Lissorgues, Solange «El liberalismo es pecado. Estudio preliminar y edición». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010.
  8. 8,0 8,1 Bonales, Jacinto «Estrategias de gestión patrimonial ante los cambios institucionales en el Pirineo catalán (siglos XIX-XX)». ¿Interés particular, bienestar público? Grandes patrimonios y reformas agrarias. Ricardo Robledo i Santiago López (Prensas Universitarias de Zaragoza), 2007, pàg. 176.
  9. Mir, Conxita. Lleida (1890-1936): caciquisme polític i lluita electoral. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 66. ISBN 84-7202-716-3. 
  10. Narváez Ferri, Manuela «El centralisme: L'enemic comú (1900-1909)». L’Orfeó Català, Cant Coral i Catalanisme (1891-1951). Universitat de Barcelona, 2005, pàg. 282.
  11. «Col·laboradors, corresponsals i informadors: Cuenca Pessino, Lluís de». Antoni M. Alcover.
  12. Josep M. Ollé i Romeu Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, planes 164-165, Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 1995, Col·lecció Camí Ral. ISBN 84-232-0484-7
  13. «Esquela funerària». La Vanguardia, 26-03-1920, pàg. 2.
  14. «Esquela funerària». La Vanguardia, 24-02-1921, pàg. 3.
  15. «Don Luis de Cuenca y de Pessino». El Siglo Futuro, 17-03-1921, pàg. 2.
  16. Josefa Cuenca i Sullà va néixer a Tremp i va morir a Barcelona el 17 d'abril de 1907.