Lluís de Nàpols
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort. És venerat com a sant.
Pintura d'Antonio Vivarini, ca.1450 (París, Musée du Louvre) | |
Nom original | (fr) Louis d'Anjou |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 febrer 1274 Brinhòla (França) |
Mort | 19 agost 1297 (23 anys) Brinhòla (França) |
Causa de mort | tifus |
Sepultura | Convent dels Franciscans de Marsella; en 1443, restes traslladades a la Catedral de València; el 1956, dues vèrtebres van ser enviades a Marsella, a l'església dels Agustins (el 1993 van ser robades) |
Bisbe de Tolosa | |
1296 – ← Bertran de l'Illa Jordà Diòcesi: arquebisbat de Tolosa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1296–), sacerdot catòlic (1296–) |
Orde religiós | Franciscans |
Consagració | Bonifaci VIII |
Bisbe | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | 7 d'abril de 1317 , Avinyó nomenat per Joan XXII |
Pelegrinatge | València, Brinhòla |
Festivitat | 19 d'agost |
Iconografia | Jove, amb robes de bisbe i una corona de rei als peus |
Patró de | San Luis Obispo (Califòrnia); copatró de València |
Família | |
Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria |
Germans | Elionor d'Anjou Blanca de Nàpols Margarida d'Anjou Maria de Nàpols Pere de Nàpols Robert I de Nàpols Carles Martell d'Anjou Ramon Berenguer de Nàpols Joan I de Gravina Felip I de Tàrent |
Descrit per la font | Enciclopèdia Catòlica, (sec:St. Louis of Toulouse) Obálky knih, |
Biografia
modificaEra fill del rei de Nàpols Carles II d'Anjou. Quan el rei Alfons III va alliberar al seu pare, Lluís fou enviat com a ostatge a Barcelona (1287) junt amb dos germans més (Robert, el futur Robert I de Nàpols, i Ramon Berenguer). Durant el seu període a Catalunya va tenir com a mestre al pare Jacques Deuze, que més tard fou Papa Joan XXII. Ja era molt devot i religiós i aprofitava les seves sortides per visitar als malalts de Barcelona, i personalment rentava als leprosos. Es va posar malalt i va ingressar a l'orde dels franciscans si es curava, i finalment es va curar.
Finalment fou alliberat per Jaume el Just amb la condició que la seva germana Blanca de Nàpols es casés amb ell. Lluís fou proposat a les converses d'Anagni (juny de 1295) per casar-se amb Violant germana de Jaume II, però Lluís es va negar i va insistir en el seu desig d'entrar en religió. En tornar a Itàlia va renunciar al tron de Nàpols en favor del seu germà Robert (gener del 1296) i va professar els vots al convent d'Ara Coeli dels franciscans a Roma i va rebre les ordres sagrades a Nàpols el 20 de maig de 1296 i en tornar a Roma el Papa l'havia nomenat bisbe de Tolosa.
Com a bisbe va reformar el clergat i va portar una vida de predicació i exemple; rebia 25 pobres o malalts cada dia a casa seva. Un dia va iniciar un viatge a Roma per la canonització del seu parent l'exrei Sant Lluís de França, i quan passava per Brignoles a la Provença, prop d'on havia nascut, es va posar malalt, i després de rebre els sagraments va morir en pocs dies (1298).
-
Escultura a Giverny (Eure), s. XIV
-
Pintura de Piero della Francesca (Borgo Sansepolcro)
-
Pintura de Sebastiano del Piombo (Venècia)
-
Escultura del Donatello (Florència, Santa Croce)
-
Capella i reliquiari de Sant Lluís, a la Catedral de València, amb les restes del sant
Veneració
modificaSe'n van explicar molts miracles (un capellà va dir que l'havia vist ascendir al cel, i es va dir també que una rosa li va sortir a la boca quan era de cos present) sobretot curacions miraculoses. El 1317 el Papa Joan XXII el va canonitzar. L'11 de novembre de 1317 els pares del convent de Marsella van agafar-ne el cos, enterrat a l'església dels franciscans a Marsella, i el van dipositar en un reliquiari en presència del seu germà el rei Robert I de Nàpols. El 1423 quan Alfons V va saquejar Marsella, només se'n va emportar el reliquiari, que fou dipositat a València on fou objecte de veneració, fins que el 1862 fou lliurat a l'església de Tolosa. Les relíquies havien estat reclamades en diverses ocasions per part dels reis francesos, com per exemple Francesc I de França al segle xvi.
Amb l'ocupació de Califòrnia per part de Gaspar de Portolà, el 1772 va fundar una missió que fou la base per a la població actual de San Luis Obispo (Califòrnia).
Iconografia
modificaObresː
- Sant Lluís coronant Robert d'Anjou, de Simone Martini cap a 1317. Museu de Capodimonte, Nàpols
- Retaule pintat procedent de l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, segle xiv (Museu de Lleida)
- Frontal d'altar brodat dedicat a Sant Lluís de cap a 1440-1450 Museu Diocesà de Tarragona.
- Sant Lluís com a bisbe de Marsella, de Vicente Carducho, s. XVI-XVII. Museu d'Història de Marsella