Lluís de la Cerda

Lluís de la Cerda també anomenat Lluís d'Espanya[1] (França, 1291 - La Mota de Ròse, 5 de juliol de 1348) fou príncep o sobirà nominal de les Illes Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.

Infotaula de personaLluís de la Cerda
Nom original(fr) Louis de La Cerda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1291 Modifica el valor a Wikidata
Regne de França Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1348 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
La Mota de Ròse Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonasterio de Santa Inés Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLouis d'Espagne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguerrer Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Cent Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrince of Fortuna (en) Tradueix
Senyor
Count of Talmont (en) Tradueix
Comte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Fernández Coronel Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel de la Cerda (en) TradueixJuan de la CerdaLuis de la Cerda y Pérez de Guzmán (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons de la Cerda Modifica el valor a Wikidata  i Maud de Brienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Alfonso de la Cerda, Margarita de la Cerda i Alfonso de la Cerda «el de España» (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Fill d'Alfons de la Cerda, "el Desheretat", i de Matilde de Narbona, per part paterna era besnet d'Alfons X el Savi, rei de Castella i Lleó, i rebesnet de Lluís IX de França.

Va estar al servei del rei Felip VI de França, que el va nomenar comte de Clermont i de Talmont. Posteriorment el sobirà el va nomenar Almirall de França l'any 1341. Va combatre a la Guerra dels Cent Anys contra els anglesos. Va reunir una gran fortuna i va fundar un regne a les Illes Canàries. El 15 de novembre de 1344 el Papa Climent VI el va nombrar rei de les Illes Afortunades, mitjançant la butlla Tue devotionis sinceritas, encara que només fou un títol honorífic. El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de col·laborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme; el drets a les Canàries, però, passaren als seus hereus.

Matrimonis i descendènciaModifica

Casat en 1306 amb Leonor de Guzmán, Senyora de Huelva i de Puerto de Santa María, filla d'Alonso Pérez de Guzmán "el Bueno" i de Maria Alfonso Coronel.

D'aquest matrimoni van néixer:

  • Alfons de La Cerda. Mort a la infància.
  • Maria de La Cerda. Mort a la infància.
  • Blanca de La Cerda. Mort a la infància.
  • Ferran de La Cerda.
  • María de La Cerda.
  • Lluís de La Cerda († 1383)(¿? - 1383), comte de Talmont
  • Ferran de La Cerda († 1341) (¿? - 1341). Casat amb Elvira de Ayala
  • Joan de La Cerda(1327 - 1357), senyor del Puerto de Santa María i de Gibraleón, Agutzil Major de Sevilla. Casat amb Maria Coronel, Senyora d'Aguilar
  • Isabel de la Cerda Pérez de Guzmán (¿? - 1382), senyora de El Puerto de Santa Maria, casada amb Ruy Pérez Ponce i amb Bernal de Foix "el Bastardo de Béarn", Comte de Medinaceli. Amb aquest matrimoni fou successora del llinatge del seu pare en la persona dels seus descendents: els comtes de Medinaceli.

Luis de La Cerda es va casar en segones núpcies amb Aymar de Poitiers. Aquest matrimoni no va tenir descendència.

A la seva mort fou sepultat a l'Abadia de Saint-Gilles, situada a la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló.

ReferènciesModifica