Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue (francès) - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.[1]
Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.
Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si bé LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.
A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-li l'administració però per assegurar-se que no faria res en contra seu li va adjudicar un ministre de plena confiança del qui depenia totalment. Aquest càrrec va ser concedit a Bosó de Vienne, el seu cunyat, el qual ja era duc de Lió, i al qui va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep. Com a paga per aquest treball de confiança li va donar el comtat de Bourges o el comtat de Berry, el qual havia estat anteriorment propietat d'un tal Gerard,[2] però al qui el rei Carles havia desposseït. Per a l'administració d'Aquitània Bosó va tenir com adjunts a Bernat de Gòtia i a Bernat Plantapilosa del comtat d'Autun al qui es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a net del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.
A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei dels francs, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne, però no emperador. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. L'11 de setembre del 878 el rei procedí a expropiar a Bernat dels seus honors.[3] Thierry o Teodoric, el cambrer reial va rebre Autun; Plantapilosa el Berry i Septimània; i Guifré I d'Urgell i Cerdanya va rebre Barcelona i Girona,[4] i el seu germà Miró el Vell de Conflent, el Rosselló.[3] Bernat va resistir a Autun fins al 879.
Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.
Família
modifica16. Pipí el Breu | ||||||||||||||||
8. Carlemany | ||||||||||||||||
17. Bertrada de Laon | ||||||||||||||||
4. Lluís I el Piadós | ||||||||||||||||
9. Hildegarda | ||||||||||||||||
2. Carles II el Calb | ||||||||||||||||
10. Welf | ||||||||||||||||
5. Judit de Baviera | ||||||||||||||||
11. Hedwig de Baviera | ||||||||||||||||
1. Lluís II el Quec | ||||||||||||||||
6. Odó I d'Orleans | ||||||||||||||||
3. Ermentruda d'Orleans | ||||||||||||||||
El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda.
Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Friül amb la que va tenir, pòstumament, el futur Carles el Simple.
Referències
modifica- ↑ Armengol, Montse «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 01-10-2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
- ↑ No podria ser Gerard d'Alvèrnia mort el 841, i difícilment Gerard del Rosselló, retirat i mort uns dos anys després amb més de 60 anys, potser 70; no s'ha pogut identificar la seva família
- ↑ 3,0 3,1 Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales i Montoya, Mercè. Comtes, Reis, Comtesses i Reines de Catalunya. Barcelona: Base, abril de 2011, p. 18,19. ISBN 9788415267249.
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.3. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.246. ISBN 84-7826-361-6.
Bibliografia
modifica- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).