Obre el menú principal

Lluïsa Enriqueta de Nassau

noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau

Lluïsa Enriqueta de Nassau -en neerlandès Louise Henriëtte van Nassau- (La Haia, 7 de desembre de 1627 - Berlín, 18 de juny de 1667) fou una noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau, la filla gran del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels.

Infotaula de personaLluïsa Enriqueta de Nassau
Louisehenriettevannassau.jpg
Biografia
Naixement 27 novembre 1627
La Haia
Mort 18 juny 1667 (39 anys)
Cölln
Causa de mort Causes naturals (Tuberculosi)
Lloc d'enterrament Catedral de Berlín
Activitat
Ocupació Política i filantropa
Altres
Títol Comte i príncep elector
Família Casa d'Orange-Nassau
Cònjuge Frederic Guillem de Brandenburg (1646–)
Fills Carles Emili de Brandenburg
Frederic I de Prússia
Lluís de Brandenburg
Wilhelm Heinrich von Brandenburg Tradueix
Amalia von Brandenburg Tradueix
Heinrich von Brandenburg Tradueix
Ludwig von Hohenzollern Tradueix
Pares Frederic Enric d'Orange-NassauAmèlia de Solms-Braunfels
Germans Elisabet de Nassau, Enriqueta Caterina de Nassau, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Isabel Carlota de Nassau, Enriqueta Amèlia de Nassau, Maria de Nassau, Frederic de Nassau-Zuylestein, Guillem II d'Orange-Nassau i Enric Lluís de Nassau
Parents Elisabet Carlota de Wittelsbach (sogra, cosina prima)
Joan Maurici de Nassau-Siegen (cosí segon)
Joan Jordi II d’Anhalt-Dessau (cunyat)
Lluïsa Juliana del Palatinat (cosina prima)
Frederic V del Palatinat (cosí germà)
Frederic Guillem de Brandenburg (nebot)
Sofia del Palatinat (neboda)
Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau (tia)
Juliana de Nassau-Dillenburg (cosí segon)

Musicbrainz: 59053415-fb95-4306-9612-cfdc004f6c98 IMSLP: Category:Von_Oranien,_Luise_Henriette Find a Grave: 8762807
Modifica les dades a Wikidata
Lluïsa Enriqueta de Nassau

Inicialment, després de casar-se, vivia a Clèveris, però després, el 1648, es va traslladar a Brandenburg, seu familiar del sei marit, a qui seguí sempre tant en els seus viatges entre La Haia, Königsberg, Berlín i Clèveris, com en les campanyes militars i als camps de batalla, durant la Gran Guerra del Nord de Varsòvia i posteriorment a Jutlàndia i a Suècia. De fet, va actuar com a assessora política del seu espòs, i va ser descrita com una dona pragmàtica. Va aconseguir, per mitjà de la correspondència que mantenia amb la reina Maria Lluïsa de Polònia, establir-hi una aliança a canvi del reconeixement de Prússia com una província de Brandenburg.

Lluïsa Enriqueta es va fer construir un nou castell d'estil holandès a Bötzow i el va anomenar Oranienburg. El 1653, el poble sencer de Bötzow va passar a anomenar-se Oranienburg. També va participar en el disseny i desenvolupament del Lustgarten de Berlín.

Matrimoni i fillsModifica

Lluïsa Enriqueta pretenia casar-se amb Enric Carles de la Trémoille, Príncep de Talmant, però la seva mare ho va impedir, ja que ambicionava una millor posició per a ella. No obstant això, els intents de subscriure un contracte de matrimoni amb Carles II d'Anglaterra no van arribar reeixir. I, finalment, el 7 de desembre de 1646 es va casar a La Haia amb Frederic Guillem de Brandenburg (1620-1688), fill de l'elector de Brandenburg Jordi Guillem (1595-1640) i de la princesa palatina Elisabet Carlota de Wittelsbach (1597-1660). El matrimoni va tenir sis fills:

Va morir de tuberculosi a Berlín

BibliografiaModifica

  • Barbara Beuys: Der Große Kurfürst. Der Mann, der Preußen schuf. Neuaufl. Rowohlt, Reinbek 1984, ISBN 3-499-17820-6.
  • Hans Biereigel: Luise Henriette von Nassau-Oranien Kurfürstin von Brandenburg. Sutton Verlag, Erfurt 2005, ISBN 3-89702-838-7.
  • Ulrike Hammer: Kurfürstin Luise Henriette. Eine Oranierin als Mittlerin zwischen Brandenburg-Preußen und den Niederlanden (Studien zur Geschichte und Kultur Nordwesteuropas; 4). Waxmann, Münster 2001, ISBN 3-8309-1105-X.
  • Ludovica Hesekiel: Jesus, meine Zuversicht. Aus dem Leben der Kurfürstin Luise Henriette (Vaterländische Geschichts- und Unterhaltungs-Bibliothek: Bd. 10). Max Woywod Verlag, Breslau 1888.
  • Ernst D. Kirchner: Die letzten acht Kurfürstinnen (Die Kurfürstinnen und Königinnen auf dem Throne der Hohenzollern; Bd. 2). Wiegand & Grieben, Berlin 1867 (S. 222-302 online.
  • Gerhild Komander: Louise Henriette Prinzessin von Nassau-Oranien Kurfürstin von Brandenburg. 2003.
  • Toni Saring: Luise Henriette Kurfürstin von Brandenburg. Die Gemahlin des Großen Kurfürsten; Erzählung. 2. Aufl. Deuerlich'sche Verlagsbuchhandlung, Göttingen 1941.

Enllaços externsModifica