Lluïsa Enriqueta de Nassau

noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau

Lluïsa Enriqueta de Nassau -en neerlandès Louise Henriëtte van Nassau- (La Haia, 7 de desembre de 1627 - Berlín, 18 de juny de 1667) fou una noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau, la filla gran del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels.

Infotaula de personaLluïsa Enriqueta de Nassau

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Louise Henriëtte van Nassau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1627 Modifica el valor a Wikidata
la Haia Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1667 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Cölln Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCatedral de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Oranienburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, filantropa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa
Príncep elector Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederic Guillem de Brandenburg (1646–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles Emili de Brandenburg, Wilhelm Heinrich von Brandenburg, Amalia von Brandenburg, Lluís de Brandenburg, Frederic I de Prússia, Heinrich von Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic Enric d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata  i Amèlia de Solms-Braunfels Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet de Nassau, Enriqueta Caterina de Nassau, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Isabel Carlota de Nassau, Enriqueta Amèlia de Nassau, Maria de Nassau, Frederic de Nassau-Zuylestein, Guillem II d'Orange-Nassau i Enric Lluís de Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParentsElisabet Carlota de Wittelsbach (sogra, cosina germana)
Joan Maurici de Nassau-Siegen (cosí segon)
Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (cunyat)
Lluïsa Juliana del Palatinat (cosina germana)
Frederic V del Palatinat (cosí germà)
Frederic Guillem de Brandenburg (nebot)
Sofia del Palatinat (neboda)
Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau (tia)
Juliana de Nassau-Dillenburg (cosí segon) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 59053415-fb95-4306-9612-cfdc004f6c98 IMSLP: Category:Von_Oranien,_Luise_Henriette Find a Grave: 8762807 Modifica el valor a Wikidata
Lluïsa Enriqueta de Nassau

Inicialment, després de casar-se, vivia a Clèveris, però després, el 1648, es va traslladar a Brandenburg, seu familiar del sei marit, a qui seguí sempre tant en els seus viatges entre La Haia, Königsberg, Berlín i Clèveris, com en les campanyes militars i als camps de batalla, durant la Gran Guerra del Nord de Varsòvia i posteriorment a Jutlàndia i a Suècia. De fet, va actuar com a assessora política del seu espòs, i va ser descrita com una dona pragmàtica. Va aconseguir, per mitjà de la correspondència que mantenia amb la reina Maria Lluïsa de Polònia, establir-hi una aliança a canvi del reconeixement de Prússia com una província de Brandenburg.

Lluïsa Enriqueta es va fer construir un nou castell d'estil holandès a Bötzow i el va anomenar Oranienburg. El 1653, el poble sencer de Bötzow va passar a anomenar-se Oranienburg. També va participar en el disseny i desenvolupament del Lustgarten de Berlín.

Matrimoni i fills modifica

Lluïsa Enriqueta pretenia casar-se amb Enric Carles de la Trémoille, Príncep de Talmant, però la seva mare ho va impedir, ja que ambicionava una millor posició per a ella. No obstant això, els intents de subscriure un contracte de matrimoni amb Carles II d'Anglaterra no van arribar reeixir. I, finalment, el 7 de desembre de 1646 es va casar a La Haia amb Frederic Guillem de Brandenburg (1620-1688), fill de l'elector de Brandenburg Jordi Guillem (1595-1640) i de la princesa palatina Elisabet Carlota de Wittelsbach (1597-1660). El matrimoni va tenir sis fills:

Va morir de tuberculosi a Berlín

Bibliografia modifica

  • Barbara Beuys: Der Große Kurfürst. Der Mann, der Preußen schuf. Neuaufl. Rowohlt, Reinbek 1984, ISBN 3-499-17820-6.
  • Hans Biereigel: Luise Henriette von Nassau-Oranien Kurfürstin von Brandenburg. Sutton Verlag, Erfurt 2005, ISBN 3-89702-838-7.
  • Ulrike Hammer: Kurfürstin Luise Henriette. Eine Oranierin als Mittlerin zwischen Brandenburg-Preußen und den Niederlanden (Studien zur Geschichte und Kultur Nordwesteuropas; 4). Waxmann, Münster 2001, ISBN 3-8309-1105-X.
  • Ludovica Hesekiel: Jesus, meine Zuversicht. Aus dem Leben der Kurfürstin Luise Henriette (Vaterländische Geschichts- und Unterhaltungs-Bibliothek: Bd. 10). Max Woywod Verlag, Breslau 1888.
  • Ernst D. Kirchner: Die letzten acht Kurfürstinnen (Die Kurfürstinnen und Königinnen auf dem Throne der Hohenzollern; Bd. 2). Wiegand & Grieben, Berlin 1867 (S. 222-302 online.
  • Gerhild Komander: Louise Henriette Prinzessin von Nassau-Oranien Kurfürstin von Brandenburg Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. 2003.
  • Toni Saring: Luise Henriette Kurfürstin von Brandenburg. Die Gemahlin des Großen Kurfürsten; Erzählung. 2. Aufl. Deuerlich'sche Verlagsbuchhandlung, Göttingen 1941.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa Enriqueta de Nassau