Lluïsa Ferranda d'Espanya
Lluïsa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier (Madrid 1832 - Sevilla 1897). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casà amb Antoni d'Orleans, duc de Montpensier. La família dels Montpensier protagonitzà alguns dels fets polítics més remarcables del segle XIX espanyol.
Nascuda el 30 de gener de l'any 1832 al Palau Reial de Madrid essent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. La infanta era néta per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.
L'any 1833 moria el rei Ferran VII d'Espanya i la princesa Maria Cristina assumia la regència. La inestabilitat política espanyola afectà el futur de la infanta que fou casada l'any 1846, a l'edat de 14 anys, amb el príncep Antoni d'Orleans.[1] El casament de la infanta responia a la voluntat d'apropar el regne d'Espanya a la França de Lluís Felip I de França. Antoni era fill del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué nou fills:
- SAR la princesa Maria Isabel d'Orleans, nascuda a París el 1848 i morta a París el 1919. Es casà amb el príncep Felip d'Orleans.
- SAR la princesa Maria de la Mercè d'Orleans, nascuda a Madrid el 1860 i morta a Madrid el 1878. Es casà amb el rei Alfons XII d'Espanya.
- SAR el príncep Antoni d'Orleans, nascut a Madrid el 1866 i mort el 1930. Es casà amb la infanta Eulàlia d'Espanya.
Al llarg del regnat de la reina Isabel II d'Espanya les especulacions polítiques del duc de Montpensier, espòs de la infanta, foren incessants. La camarilla del duc finançà al cop del general Prim per derrocar a la reina i instaurar una monarquia orleanista a Espanya. De fet, el mateix duc de Montpensier, era un dels principals candidats a substituir la monarca borbònica. A conseqüència d'això, i també del duel entre Montpensier i l'infant Enric d'Espanya, que acabà amb la mort de l'infant, les relacions entre la reina i la seva germana mai foren especialment bones.
Les relacions entre la infanta i la reina tan sols milloraren després de la Restauració d'Alfons XII d'Espanya i la unió entre aquest i la princesa Maria de la Mercè d'Orleans. El matrimoni entre la infanta i el duc de Montpensier tampoc fou especialment feliç i explica la llegenda que quan l'any 1848 els revolucionaris assaltaren el Palau de les Teuleries el duc oblidà la seva esposa al Palau essent salvada per un diputat monàrquic.
La parella comprà el magnífic palau de Sanlúcar de Barrameda que encara avui és propietat dels seus descendents, els ducs de Galliera.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa Ferranda d'Espanya |
- ↑ Vicén Antolín, Carlos. Historia del constitucionalismo Español, (1808 - 1978) (en castellà). Editorial Dilex, 2004, p. 101. ISBN 8488910568.