Lluïsa de Borja i d’Aragó
Lluïsa de Borja i d’Aragó (Gandia, c. 1512 (Gregorià) – Saragossa, 1560 (Gregorià)) va ser una noble i poetessa aragonesa d'origen valencià.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1512 (Gregorià)  Gandia |
| Mort | 1560 (Gregorià) (47/48 anys) Saragossa (Aragó) |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Família Borja |
| Cònjuge | Martí I de Ribagorça |
| Fills | Joan Alfons I de Ribagorça Ferran II de Ribagorça Francesc I de Ribagorça |
| Pares | Joan II Borja , Joana d'Aragó i de Gurrea |
| Germans | Francesc de Borja, Enrique de Borja y Aragón i Alfons de Borja i Arago |
Germana de Francesc de Borja, va ser molt coneguda per la seva religiositat, i se la va conèixer amb el sobrenom de la Santa Duquessa. Va passar la seva infància a Saragossa fins que el 1541 va casar-se amb Martí I de Ribagorça i va traslladar-se a viure a Pedrola.
Va ser Comtessa de Ribagorça (1547) i duquessa de Vilafermosa (1558). El 1547 va afavorir que la Companyia de Jesús s'instal·lés a Saragossa i posteriorment va acollir-los al seu palau.
Entre 1554 i 1559 va fer-se càrrec de les propietats familiars quan el seu marit va acompanyar a Felip II de Castella a Anglaterra per casar-se amb Maria I d'Anglaterra i posteriorment a Flandes a la Batalla de Sant Quintí.
Va escriure dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Lluïsa de Borja i d’Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.