Lola Herrera

actriu espanyola

Lola Herrera, nom amb què es coneix María Dolores Herrera Arranz (Valladolid, Castella i Lleó, 30 de juny de 1935), és una actriu espanyola de teatre, cinema i televisió, tot i que també fa doblatges. El seu personatge més conegut és Carmen Sotillo, la dona que vetlla el seu difunt marit a Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, i que Herrera interpreta de manera intermitent des del 1979 als escenaris;[1] aquest fet serviria de base base el 1981 per a la pel·lícula Función de noche, de Josefina Molina.[2][3]

Infotaula de personaLola Herrera
Lola Herrera 48 Voces en Puerto del Rosario.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) María Dolores Herrera Arranz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Valladolid (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLola Herrera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeDaniel Dicenta (1960–1967) Modifica el valor a Wikidata
FillsNatalia Dicenta Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0380454 Allocine: 105216 Allmovie: p140531 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer al barri de Las Delicias de Valladolid.[4] Als dotze anys va guanyar un concurs de cant a la ràdio, imitant la cantant mexicana Irma Vila, "la reina del falset".[5] Començà a treballar a Radio Valladolid,[2] però ja el 1951 va fer la seva primera pel·lícula a Madrid, El pórtico de la gloria.[6][7]

Des de la dàcada del 1970, va participar en obres de teatre per a la televisió dins el programa de TVE Estudio 1. També va col·laborar amb Chicho Ibáñez Serrador a Historias para no dormir (1968), i va treballar fent doblatges de cinema als estudis Cineson i Exa de Madrid.

Va esdevenir molt popular per la seva participació en comèdies de televisió com La casa de los líos, El grupo o Un paso adelante. També va participar en pel·lícules com El amor perjudica seriamente la salud, i en obres de teatre com Cinco horas con Mario, basada en una novel·la de Miguel Delibes.

Es va casar el 1960 amb l'actor Daniel Dicenta, fill de Manuel Dicenta, de qui es divorciaria el 1967.[8] Natalia Dicenta, filla seva, també és actriu.[9]

Feina actoralModifica

TeatreModifica

  • El campanero (1957)[5][2]
  • La casa del odio (1958)
  • Jaque de reina (1959)
  • Hay alguien detrás de la puerta (1959)
  • ¡Béseme usted! (1960)
  • Las mujeres y yo (1960)
  • Las tres me quitaron el sueño (1960)
  • Lucy Crown (1960)
  • Las buenas personas (1961)
  • Querido salvaje (1961)
  • Chéri (1961)[6]
  • Rebelde (1962)[6]
  • El huevo (1963)
  • Cita en Senlis (1963)
  • El baúl de los disfraces (1964)
  • Una estatua para las palomas (1964)
  • Jaque a la juventud (1965)
  • Ella, él y Salomón (1966)
  • Juegos de invierno (1967)
  • Adán 67 (1967)
  • English spoken (1968)
  • ...Pero en el centro, el amor (1968)[10]
  • Fortunata y Jacinta (1969)
  • Amores cruzados (1970)
  • Stratojet 991 (1971)
  • El amor propio (1972)
  • Un soplo de pasión (1977)

TelevisióModifica

Teatre a la televisióModifica

Sèries de televisióModifica

CinemaModifica

GuardonsModifica

 
Placa de la plaça a Valladolid que duu el seu nom.

Entre altres premis, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1999),[14] la Medalla al Mèrit en el Treball (2006),[15] el Premi Max de les arts escèniques per Solas el 2006[16] i el Max d'Honor el 2016,[2] el Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre[6] per Cinco horas con Mario (2005) i per Solas (2006), i el Premi Ercilla de teatre (2006) a tota una vida dedicada al teatre.[17][7]

També ha rebut dos premis Antena de Oro els anys 1969 i 2010,[6] i el TP d'Or a la millor actriu el 1977 per Las viudas i el 1979 per La barraca, i també un per la seva trajectòria, el 2009.[6]

El 2007 es va inaugurar una plaça amb el seu nom al seu barri natal de Las Delicias (Valladolid), fruit d'una petició veïnal per retre homenatge a l'actriu.[4]

L'any 2010 va rebre el Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert[6] al Teatro Circo (Albacete), i el 2018 va ser guardonada amb el Premi Ciudad de Alcalá al Teatro Salón Cervantes (Alcalá de Henares).[18]

Llibres publicatsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «El ruido de un móvil obliga a la actriz Lola Herrera a interrumpir su obra de teatro» (en castellà). Público, 03-02-2020 [Consulta: 8 febrer 2020].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Lola Herrera, Premio Max de Honor 2016» (en castellà). El País, 08-03-2016 [Consulta: 9 febrer 2020].
  3. Pérez, Susana. «Lola Herrera: “Toda una vida es insuficiente para hacer todo”» (en castellà). Madridiario. [Consulta: 15 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 «Lola Herrera se reencuentra con las Delicias para dar nombre a una plaza». 20 minutos, 27-02-2007 [Consulta: 8 febrer 2020].
  5. 5,0 5,1 Amela, Víctor-M. «“No soportaría nada de una pareja, ¡qué feliz vivo sola!”». La Vanguardia, 08-10-2019 [Consulta: 8 febrer 2020].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 «La actriz Lola Herrera, Premio Max de Honor 2016». infoLibre, 08-03-2016 [Consulta: 9 febrer 2020].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Información sobre Lola Herrera» (en castellà). Arxivat de l'original el 27/7/2009. [Consulta: 5 juny 2009].
  8. 8,0 8,1 de Santiago, José «Lola Herrera sobre Daniel Dicenta: “A quien más daño hizo fue a sí mismo”» (en castellà). El Confidencial, 05-09-2014 [Consulta: 8 febrer 2020].
  9. 9,0 9,1 «‘Solas’, també al teatre». Avui, 19-10-2005 [Consulta: 8 febrer 2020].
  10. «"Pero en el centro, el amor", de Pemán, en el Arlequín» (en castellà). ABC, 12-03-2015.
  11. En el estanque dorado
  12. «Cuatro damas de la escena resucitan a las 'Chicas de Oro'» (en castellà). Fotogramas, 28-07-2010 [Consulta: 9 febrer 2020].
  13. «Primer y último amor» (en castellà). Fotogramas, 29-05-2008 [Consulta: 9 febrer 2020].
  14. Medallas de Oro al Mérito en las Bellas Artes. Premios 1999 a culturaydeporte.gob.es (castellà)
  15. «Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo BOE» (en castellà), 01-12-2006. [Consulta: 15 agost 2019].
  16. «Lola herrera recibió su Maximino como finalista en la IX edición de los Premios Max». Europa Press, 28-02-2006 [Consulta: 9 febrer 2020].
  17. «La actriz Lola Herrera es galardornada con el Premio Ercilla, que recocone su "Trayectoria Profesional"» (en castellà). Europa Press, 16-01-2006 [Consulta: 9 febrer 2020].
  18. «La actriz Lola Herrera, Premio Ciudad de Alcalá de las Artes y las Letras» (en castellà). EFE, 02-10-2018 [Consulta: 8 febrer 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lola Herrera