Lola Iturbe
Dolores Iturbe Arizcuren (Barcelona, 1 d'agost de 1902 - Gijón, 5 de gener de 1990),[1][2] també coneguda com a Lola, Kyralina i Libertad, va ser una destacada activista anarquista barcelonina durant la Segona República i maqui de la Resistència a l'ocupació nazi de França.[3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Dolores Iturbe Arizcuren 1r agost 1902 Barcelona |
| Mort | 5 gener 1990 (87 anys) Gijón (província d'Astúries) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarcosindicalisme, anarcofeminisme, anarquisme i feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | anarcosindicalista, militant de la resistència, escriptora, activista pels drets de les dones |
| Partit | Mujeres Libres |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
Era filla de Micaela Iturbe, mare soltera, d'origen navarrès.[4] Treballà com a minyona, pantalonera des de nena i autodidacta. Membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT), va ser una de la fundadores del moviment anarcofeminista Mujeres Libres, passant a ser d'administradora de la revista Mujeres Libres i en la qual publicà textos sota els pseudònims Libertad i Kyralinai. També contribuí a fundar el Comitè de Milícies Antifeixistes durant la Guerra Civil, escrivint a Tierra y Libertad les cròniques de guerra en el front d'Aragó. En acabar el conflicte es va exiliar a França amb el seu company, Juan Manuel Molina, Juanel. Junts van formar part de la Resistència francesa.[3][4]
Durant els anys 1970 va col·laborar a la revista Mujeres Libres. En diversos moments de la vida col·laborà en diferents periòdics anarquistes, com ara Acción Social Obrera, España Libre, Espoir, Exilio, Faro, La Hora de Mañana, El Libertario, Polémica, Proa, Suplemento de Tierra y Libertad, etc.[3]
A més dels seus articles a la premsa, és autora del llibre La mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España (1974 i 2004). El 1986 participà en la pel·lícula documental ...De toda la vida, de Lisa Berger i Carol Mazer, sobre l'organització Mujeres Libres, la participació d'aquestes dones en la Guerra Civil espanyola i la seva lluita com a dones anarquistes.[5][3]
El març de 2023, va ser una de les personalitats homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[6]
Referències modifica
- ↑ Lola Iturbe, sindicalista libertaria, El País, 6 de gener de 1990, consultat el 2 de juny de 2011.
- ↑ Lola Iturbe Arxivat 2018-01-17 a Wayback Machine., a lamalatesta.net.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Lola Iturbe». L'estel negre. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Diccionari biogràfic de dones. «Dolores Iturbe Arizcuren». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «...De toda la vida (1984)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, març 2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 19 abril 2023].
Bibliografia complementària modifica
- Lola Iturbe. Vida e ideal de una luchadora anarquista. Antonia Fontanillas y Sonya Torres. Virus Editorial, Colección Acracia, Barcelona 2006. ISBN 978-84-96044-69-2