Lola Massieu

pintora espanyola

Dolores Massieu Verdugo, més coneguda com a Lola Massieu (Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 10 de març de 1921 - ibid., 22 de novembre de 2007) fou una pintora espanyola.[1][2][3]

Infotaula de personaLola Massieu
Biografia
Naixement10 març 1921 Modifica el valor a Wikidata
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPintora Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaría Dolores Camalich Massieu Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Educada i criada en una família de Gran Canària, Massieu es va iniciar en el món de l'art de la mà del seu tiet avi, Nicolás Massieu Falcón, i del seu tiet Nicolás Massieu Matos,[4] ambdós artistes de finals de segle XIX i principis del segle XX. Amb el seu tiet es vinculà de tal manera que formaren una relació de mestre i aprenent, de manera que el 1932, amb 11 anys, comença la seva formació artística iniciant-se en el dibuix sota la seva supervisió. Aquest període de formació, en què va cultivar l'impressionisme,[5] s'allargà fins a l'any 1938. A partir de 1940, Massieu comença a realitzar els seus primers olis on representa natures mortes, retrats i paisatges.[6][7]

Durant la dècada del 1950 continua realitzant obra figurativa, amb temàtiques semblants a les esmentades. A nivell tècnic, va introduir a la seva obra els quitrans.

L'any 1958 realitzà la seva primera exposició al Museo Canario de Las Palmas de Gran Canaria, i a l'any següent va exposar al Casino de Tenerife, i el 1961 creà el Grupo Espacio juntament amb Felo Monzón, Pino Ojeda, Rafael Bethencourt i Francisco Lezcano. Fou a partir d'aquest moment que la seva pintura va començar a evolucionar cap a l'abstracció gestual «en composicions de característiques rigurosament personals[5]» i es començà a relacionar amb l'expressionisme abstracte americà i el taquisme francès. La seva obra quedà adscrita als principis de l'abstracció expressionista.[8]

L'any 1962 va exhibir la seva obra al Museu d'Art Contemporani de Barcelona juntament amb Felo Monzón. Aquell mateix any va exposar també amb Pedro González i Felo Monzón a l'Spanisches Kulturinstitut de Munic. També va participar en les Bienales del Gabinete Literario en els anys 1960, 1962 i 1970, sent aquest darrer any guardonada amb el Premi d'Honor i convertint-se en la primera dona distingida amb aquest premi.

L'any 1990 se li va concedir el Premi Canarias de les Belles Arts i Interpretació[1] i l'any 1995 se li va oferir una mostra retrospectiva a la Fundación Telefónica.

ObraModifica

Es pot trobar obra de l'artista al Museo de Arte Contemporáneo Eduardo Westerdahl (Puerto de la Cruz), a les col·leccions del Centro Atlántico de Arte Moderno (Las Palmas de Gran Canaria), del Parlament de Canàries i de la galeria i estudi d'interiorisme BIBLI (Santa Cruz de Tenerife), al Museu d'Art Contemporani de Barcelona i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).

  • 1975 - Pintura 24 (pintura sobre tela), conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Lola Massieu, pintora canaria a El País, per Juan Manuel Pardellas, 18/11/2007 (castellà)
  2. Reina Jiménez, M. del carmen. «DOLORES MASSIEU VERDUGO (1921-2007)». Mujer y cultura en Canarias p.36-37. Colectivo de Mujeres Canarias. [Consulta: 28 gener 2014].
  3. Lola Massieu. La libertad es la pintura al web del Parlament de Canàries
  4. Pardellas, Juan Manuel «Lola Massieu, pintora canaria». El País, 27-11-2007.
  5. 5,0 5,1 Herrero, Paloma. «Massieu Verdugo, Dolores». A: Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (dir.). Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX. Vol. 9. Madrid: Forum Artis, 1994, p. 2583. 
  6. «Diccionario de Artistas». [Consulta: 18 novembre 2013].
  7. «El arte canario pierde a una de sus figuras más combativas, Lola Massieu». eldia.es, 23-11-2007 [Consulta: 10 juny 2013].
  8. LOLA MASSIEU Inquietud abstracta al CAAM
  9. «1960-1963: El Museu d'Art Contemporani. Testimoni d'una època (Dossier de premsa)». Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2015, pàg. 13.