Lorenzo Álvarez Capra
arquitecte espanyol
Lorenzo Álvarez Capra (1848 - 10 de març de 1901)[1][2][3] fou ser un arquitecte espanyol del segle xix, considerat com un dels impulsors de l'estil neomudèjar, per la seva col·laboració al costat d'Emilio Rodríguez Ayuso en el projecte de la desapareguda plaça de toros de Goya, construïda a Madrid el 1874, que va servir d'inspiració per a molts altres feus taurins posteriors. Un any abans havia projectat el pavelló d'Espanya per a l'Exposició Universal de 1873 de Viena, d'estil neomudèjar. Una altra de les seves obres més conegudes és l'església de la Paloma, construïda en el mateix estil.
 Oli d'Alejandro Ferrant que segurament retrati l'arquitecte Lorenzo Álvarez Capra  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1848 Madrid |
| Mort | 1901 (52/53 anys) Madrid |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 12 d'abril de 1886 – 24 d'abril de 1901 | |
| Circumscripció | Barbastre |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, polític |
| Obra | |
Obres destacables | |
_01.jpg)
També va ser diputat a Corts[1] pel Partit Liberal Fusionista[4] i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[5][4]
Obres modifica
- Pavelló d'Espanya a l'Exposició Universal de Viena (1873)[6]
- Plaça de toros de la Fuente del Berro, a Madrid, al costat d'Emilio Rodríguez Ayuso (1874)[6]
- Teatre dels Jardins del Buen Retiro de Madrid (1880)[6]
- Plaça de Toros de Barbastre[6]
- Església de la Paloma a Madrid (1896)[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Don Lorenzo Álvarez Capra». El Día (año XXII) nº 7356 de 11 de marzo de 1901. ISSN: 1133-245X.
- ↑ Martínez Verón, 2000, p. 26.
- ↑ Kenyon, 1980, p. 33.
- ↑ 4,0 4,1 «D. Lorenzo Álvarez Capra». La Época (año LII) nº 18.230 de 11 de marzo de 1901. ISSN: 2254-559X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Martínez Verón, 2000, p. 27.
Bibliografia modifica
- Kenyon, O. Spanish studies, Números 2-3 (ejemplar digitalizado en 2009), 1980.
- Martínez Verón, Jesús. Arquitectos en Aragón, Diccionario Histórico. Volumen I: ABAD-BUZALES. Institución «Fernando el Católico, 2000. ISBN 84-7820-581-0.