Los guardiamarinas

Pel·lícula de Pedro Lazaga de 1967

Los guardiamarinas és una pel·lícula espanyola de comèdia romàntica del 1967 dirigida per Pedro Lazaga amb guió de Pedro Masó, Rafael J. Salvia i Vicente Coello.[1]

Infotaula de pel·lículaLos guardiamarinas
Los guardiamarinas.jpg
Fitxa
DireccióPere Lazaga Sabater Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJuan Antonio Simont Guillén Modifica el valor a Wikidata
ProduccióPedro Masó Modifica el valor a Wikidata
GuióPedro Masó, Vicente Coello i Rafael J. Salvia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntón García Abril Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJuan Mariné Bruguera Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlfonso Santacana Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilmayer Producción
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 febrer 1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0060480 Filmaffinity: 376160 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Després de tornar d'un viatge a bord del vaixell-escola Juan Sebastián Elcano (A-71), el comandant Carlos Torres acaba de ser pare novament i forçat per la seva esposa accepta un nou destí a terra ferma: s'ha de fer càrrec de la nova promoció d'aspirants a guardiamarina per l'Escola Naval Militar a Marín (Pontevedra). Un grup de soldats de la Marina es preparen per a arribar a ser guardiamarines, alguns d'ells hauran de suportar les típiques quintades. Entre els veterans hi ha Enrique Andrade, estudiant de cinquè curs fill d'un contramestre que vol viure la vida. Un altre, Miguel Montero, es estudiós i competitiu. Miguel i Enrique rivalitzaran encara més quan Miguel festegi amb María José, amiga d'Enrique.[2]

RepartimentModifica

PremisModifica

Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1966 va guanyar el primer premi a la millor pel·lícula (250.000 pessetes), així com el premi al millor actor secundari (Emilio Gutiérrez Caba) i a la millor fotografia (Juan Mariné).[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica