Los indolentes
Los indolentes és una pel·lícula mexicana del 1979 dirigida per José Estrada, guanyadora de diversos premis, entre ells un Ariel de plata al guió cinematogràfic; narra la història d'una família de latifundistes despullats pel cardenisme, és el retrat de la família Alday; fantasmes i xacres socials que viuen del record de la seva esplendor porfirista, un clan que guarda un fort rancor cap a la Reforma Agrària que ha minvat el seu territori.[1]
Los Indolentes  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | José Estrada |
| Protagonistes | |
| Producció | Luz Maria Rojas (en)  |
| Guió | José Estrada i Hugo Argüelles |
| Música | Joaquín Gutiérrez Heras |
| Fotografia | Miguel Garzón (en) |
| Muntatge | Francisco Chiu |
| Productora | CONACINE |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 28 juny 1979 |
| Durada | 107 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
Argument modifica
Situada en l'època dels mandats de Plutarco Elías Calles i Miguel Alemán; narra la història dels Alday que, després de la mort de don Claudio (el cap de la família), veuen acabar-se la classe social a la qual pertanyien (que va tenir la seva esplendor abans de la revolució), lentament per a ser substituïda per una altra que lluita per obtenir una vida més digna.
Després de morir, Don Claudio un terratinent que en època de la revolució jugava a afusellar revoltosos, hereta una vella hisenda que s'enfonsa al seu net Rosendo (Miguel Ángel Ferríz) un adolescent sense educació ni cura que viu només per a la satisfacció dels seus capritxos; en el mateix lloc intenten sobreviure a la seva àvia entretenint els seus últims dies amb els records i la seva mare qui comença a manifestar seriosos principis de desequilibri mental.
Rosendo no ha heretat una hisenda pròspera, per contra una terra envaïda per pagesos producte de la repartició durant la reforma agrària; l'única cosa que els queda són els records i l'esperança que la seva grandesa torni en algun moment i alimentar-se de l'odi a Lázaro Cárdenas per propiciar aquesta repartició. L'adolescent retrata fidelment a la joventut postrevolucionària dels patrons, obsessionat amb les dones però incapaç de moure un dit per a sortir de la misèria en la qual estan immersos i amb la idea de vendre l'única cosa que tenen per a sortir ell avanci a costa de la seva àvia i mare.
Pansa el temps, mor l'àvia, els diners de la hisenda es redueix cada any, la vídua abandona a l'indolent hereu, qui roman només en una casa ruïnosa plagada de formigues[2] esperant el seu final.
Repartiment modifica
- Rita Macedo - Inés Alday
- Raquel Olmedo - Josefina
- Isabela Corona - Amarinda Alday
- Miguel Ángel Ferríz - Rosendo Castrejón
- Ana Martín - Rosa
- Agustín Silva - Román
- Paola Jiménez Pons - García
- Eduardo Ocaña - Justino
- J. Antonio de Rubín - Don Claudio
- José Nájera... Apotecari
- Francisco Rabel... sacerdot
- Mario Oropeza... soldat
- José Antonio Estrada - Lencho
Premis i nominacions modifica
| Any | Categoria | Receptor | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1979 | Argument Original | Rubén Torres | Guanyador |
| Guió Cinematogràfic | Rubén Torres | Guanyador | |
| Música de Fons | Joaquín Gutiérrez Heras | Guanyador | |
| Coactuació femenina | Ana Martín | Nominada |
Referències modifica
- ↑ «Los Indolentes». , 02-11-2022, p. 22 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ "Sinopsis de Los Indolentes" Archivo de la Cineteca Nacional código: A-0282/9. Consultado el 17 de octubre de 2015
- ↑ «Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, A.C. | Ganadores y Nominados». Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 17 octubre 2015].
