Obre el menú principal

Louis Aubert (Sant-Maloù, Bretanya, França, 19 de febrer de 1877París, 11 de gener de 1968) fou un compositor de música francès.

Infotaula de personaLouis Aubert
Louis Aubert.jpg
Biografia
Naixement 19 febrer 1877
Saint-Malo
Mort 9 gener 1968 (90 anys)
París
Lloc d'enterrament Cimetière de Vaugirard Tradueix
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor i pianista
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Professors Gabriel Fauré
Instrument Piano

IMDB: nm7416162 Musicbrainz: ca3ec3e2-a71d-4486-9a88-86f13451b7aa Discogs: 1935464 IMSLP: Category:Aubert,_Louis
Modifica les dades a Wikidata

Estudià en el Conservatori de París, cursant piano amb Diémer, harmonia amb Lavignac i la composició amb Gabriel Fauré tenint com a company de classe en Maurice Ravel. Les seves composicions, que inclouen tota classe de gèneres, es caracteritzen per la delicada línia melòdica i el refinament de llur harmonització, sense arribar a certes exageracions de l'escola impressionista. El seu estil té certes analogies amb el de Fauré i César Franck.

Cultivà amb molta estima l'òpera i el poema simfònic, destacant entre les seves produccions teatrals La Forêt bleue, estrenada a Boston el 1913, entre els segons La Légende du sang (1902), per a cors i orquestra, i Havanera, per a orquestra, estrenada amb un èxit clamorós per Pasdeloup l'any 1919.

La seva predilecció per la música espanyola la demostrà des dels seus començaments de la seva carrera de compositor, escrivint moltes obres d'aquest caràcter, entre les que cal esmentar Vielle chanson espagnole (1894), Nuit mauresque (1911), Six poèmes arabes, per a veus i orquestra, i l'adés esmentat poema simfònic Havanera, a més de moltes cançons i peces pianístiques.

En el gènere religiós, la seva composició de major volada és la cantata Tu es Petrus, estrenada el 1917. Les activitats d'Auber s'estengueren també a la crítica i al professorat, en el qual tingué alumnes distingits, entre els quals en Ray Ventura. Com a didàctic publicà un Tractat d'Harmonia moderna.

La seva obra marcà la línia impressionista i acabà finalment en un postimpressionisme. Entre les obres no citades anteriorment es troben els tres ballets: La nuit ensorcelée, sobre música de Frédéric Chopin (1913); Cinema, (amb coreografia de Serge Lifar, el qual la interpretà junt a Lycette Darsonval i Liane Daydé, a l'Òpera de París, el 5 de març de 1953) i La belle Hélène, arranjament, en col·laboració amb Maurice Rosenthal, de música de Jacques Offenbach (coreografia de John Cranko, interpretada per Ivette Chauviré, Michel Renard i Claude Bessy, l'any 1955); diverses peces per a orquestra (Fantasia, amb piano solista, 1899; Dryade, Capritx, amb violí solista, Feuille d'images, 1930; Les saisons, 1937; Incantation, Offrande, Le tombeau de Chateaubriand, 1948; Crepuscle de tardor, amb piano solista); algunes obres vocals amb acompanyament d'orquestra: La mauvaise prière (obra que adquirí gran popularitat tant en la seva versió de concert com en els music-hall), Cançons franceses, etc.,.

Fou membre del Jurat del Conservatori Nacional, de l'Institut de França i de l'Acadèmia de Belles Arts. També va ser distingit amb la Legió d'Honor i comanador de les Arts i les Lletres.

ReferènciesModifica

  • Apèndix nº, 1 pàg. 968 i Suplement 1967-68, pags. 210-211 de l'Enciclopèdia Espasa.