Obre el menú principal

Louis François Dauprat

compositor francès

Louis François Dauprat (París, 24 de maig de 1781 - idm. 17 de juliol de 1868) fou un intèrpret de trompa i compositor.

Infotaula de personaLouis François Dauprat
Louis-François Dauprat.jpg
Litografia de Louis-François Dauprat
Biografia
Naixement 24 de maig de 1781
París
Mort 17 de juliol de 1868(1868-07-17) (als 87 anys)
París
Nacionalitat França França
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Intèrpret de trompa i compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Moviment Música clàssica
Professors Charles Simon Catel
Alumnes Jacques François Gallay i Joseph Meifred
Instrument Corn i trompa

Musicbrainz: c07386b1-8e77-4734-b4c3-eeb8c68f0ed9 Discogs: 2106077 IMSLP: Category:Dauprat,_Louis-François
Modifica les dades a Wikidata

Va tocar i va ensenyar trompa natural única, però també estava molt interessat en els primers experiments amb corns amb clau. Va fundar i tenir èxit, amb el desenvolupament d'una escola francesa de músics, marginalment influenciada per la invenció del corn amb vàlvula.

Fou deixeble de Gossec en el Conservatori de París, on estudià. Fou primer trompa en el teatre de Bordeus i en l'Òpera de París, lloc que ocupà fins al 1831. Estudià amb Reicha (1811-14) i posteriorment exercí la ensenyança en el Conservatori de París de 1817 a 1842.

Excel·lent instrumentista, fou així mateix un gran pedagog, comptant entre els seus deixebles a executant de la mida de Emile Baneux, Jacques François Gallay i M. Rousselot. Fou músic de cambra de Napoleó, Lluís XVIII, Carles X i Lluís Felip, a més fou un dels fundadors de la Société des Concerts du Conservatoire.

VidaModifica

Va néixer a París el 24 de maig de 1781 i va morir el 17 de juliol 1868. Va ser trompista, professor i compositor. De nin va formar part del cor de Notre Dame a París fins al 1791. Va començar a estudiar trompa el 1794 a l'Institut Nacional de Música, i va continuar els seus estudis al Conservatori. El 1797 va guanyar el “Premier Prix” de trompa. Com a recompensa, va ser guardonat amb un model de trompa experimental, la qual és una de les peces més impressionants que es poden trobar al Museu de la Música del Conservatori de París. A partir de 1799, va viatjar amb les bandes de la Guàrdia Nacional i de la Guàrdia Consular a les campanyes a Egipte i Itàlia, tornant a París, on va tocar al Teatre Montansier (1801-06). Uns anys després, descontent amb la qualitat de la música per trompa, va tornar a entrar al Conservatori per estudiar harmonia i composició. Més tard, del 1811 al 1814,  va estudiar amb Reicha, on va formar part del seu quintet de vent. Del 1806 al 1808 va tocar de trompa solista al Grand Théâtre de Bordeus. Posteriorment va tornar a París per succeir al seu professor de trompa a l'Òpera, convertint-se en el trompa solista el 1817. Va ocupar aquest càrrec fins a 1831, quan es va retirar després d'una disputa amb la direcció.

Va entrar al Conservatori per exercir-hi com a professor adjunt del 1816 al 1818, convertint-se en professor a temps complet el 1818. Després d'una distingida carrera docent allà, va ser succeït pel seu alumne el 1842. El 1811 es va convertir en un membre honorari de la capella imperial de Napoleó. També va aconseguir el lloc de trompista a les bandes privades de Lluís XVIII el 1816, i va continuar sota Carles X fins al 1830. Quan es va restablir la cort de Lluís-Felip, del 1832 al 1842 Dauprat va continuar com a trompa segon. Va ser un dels fundadors de la Société des Concerts du Conservatoire el 1828, essent el trompa solista fins al 1838. El 1842 es va retirar completament de les activitats musicals públiques, anant a Egipte, on va romandre (a excepció de visites ocasionals a París) fins poc abans de la seva mort.

Tot i les seves grans habilitats com a músic, Dauprat va preferir ser professor, tocar a l’orquestra i fer composicions per trompa. Era un professor excel·lent, amb nombrosos estudiants prominents. També va intentar introduir sense èxit els termes cor-alto i cor-basse per indicar amb més precisió els registres prèviament coneguts com a Primer i Segon trompa, ja que aquests suposaven una denominació jeràrquica.

El seu Méthode de Cor Alto et Cor Basse segueix sent un dels mètodes instrumentals més exhaustius en la història, que conté la instrucció i exercicis pràctics, coneixements sobre la realització de pràctiques i assessorament als professors.

Obra: Méthode de Cor-Alto et Cor-BasseModifica

Dauprat va publicar aquest mètode el 1824 a París i no va estar disponible durant cent cinquanta anys. Va escriure aquest llibre quan la trompa natural just estava començant a ser acceptada per alguns musics del continent, sobretot a Alemanya. És el mètode més complet i valuós que mai s’ha escrit en com aprendre a tocar la trompa. Tot i que en el seu moment els preceptes i estructura sobre la qual es basa no eren noves per als trompistes i professors, aquest mètode és únic a causa de la varietat de temes i la profunditat de les explicacions de Dauprat. El seu valor és doble: no només ofereix una perspectiva històrica de les pràctiques que realitzen, sinó que moltes de les qüestions tècniques i de funcionament que explica són rellevants per tocar la trompa avui. Els objectius de Dauprat van ser els mateixos que qualsevol bon professor de trompa de qualsevol temps: acostar-se a la trompa amb apreciació i intel·ligència, per aprendre el que l'instrument aporta i per obtenir el màxim profit d'ell, usant els seus límits en favor de qui l’està tocant, per tal de fer música coherent i afectiva.

El llibre descriu en detall els instruments, les embocadures, com agafar la trompa correctament, com posar la mà a la campana, on col·locar l’embocadura als llavis i la manera idònia de respirar. També conté qüestions musicals com per exemple l’entonació, l’ornamentació, el so i com escriure cadències per trompa, així com qüestions generals com per exemple la pràctica del músic i el seu estil de vida, com estudiar i com superar l’ansietat de l’actuació.

Però aquest mètode no és exclusivament per músics de trompa. Dauprat també el va escriure per professors i compositors. Des que les trompes varen evolucionar, era necessari que els compositors coneguessin la notació per trompa i entendre quins sons sorgirien de certes eleccions de les tonalitats.

Per les llibreries amb una constitució musical important, aquest seria un dels primers llibres de vent per adquirir. Tots els estudiants de trompa l’haurien de tenir, i tots els trompistes hi haurien de tenir accés. Val la pena pagar el preu d’aquest llibre, ja que conté més informació que el que es podria aprendre pagant el mateix preu per classes particulars o a un conservatori. Així i tot, el seu preu el col·loca fora de l’abast de molts estudiants, per la qual cosa és encara més important que les llibreries el tinguin disponible.

La meitat del llibre està dedicat a exercicis de trompa amb les seves explicacions. La primera part inclou trenta lliçons que comencen per exercicis de hand-stopping -tècnica amb la qual una trompa natural pot produir notes que no són de la seva sèrie harmònica, introduint la mà a la campana, el trompista pot jugar amb el so de les notes, fent així semitons i diferents intervals- , escales, exercicis rítmics, duets per millorar l’afinació, etc. Aquesta primera part acaba amb dotze estudis acompanyats per un baix figurat; Dauprat prefereix tenir l’acompanyament d’un violoncel. La segona part inclou exercicis curts per practicar la comprensió del treball per passatges.

A més, el llibre dóna una idea de com era el món dels músics a París el 1824. L’entonació que ell descriu és diferent de la moderna; per exemple, les notes enharmòniques són més greus a una tonalitat bemoll que a una tonalitat sostinguda, distinció que desapareix a la nostra era amb afinadors electrònics. Els valors del so també difereixen dels valors actuals. En els instruments moderns, busquem un so que és el mateix d’un registre a un altre, d’una nota a una altra, i d’una tonalitat a una altra. En alguns casos concrets això també era cert per Dauprat, ell volia que el músic comencés prest amb el hand-stopping per tal que hi hagués la transició de les notes naturals de la trompa i les notes que es feien amb el joc de la mà.

Al mateix temps, canviant l’embocadura canviaven no només la tonalitat de la trompa, sinó el seu timbre. Aquesta varietat de colors i caràcters era molt important per Dauprat. Aquests caràcters i colors que Dauprat intentava aconseguir és el que més atreu als músics actuals que estudien la trompa natural.

ComposicionsModifica

  • 1st Horn Concerto, Op.1
  • 2nd Horn Concerto, Op.9
  • 3rd Horn Concerto for Alto and Bass Horns, Op.18
  • 4th Horn Concerto Hommage a la Memoire de Punto, Op.19
  • 5th Horn Concerto for Alto and Bass Horns, Op.21
  • Mélodie, Op.25
  • Trio for 3 Horns and Piano or Orchestra, Op. 15
  • Concertino for Horn Ensemble
  • Six Quartets for 4 Horns
  • Three Grand Trios for 3 Horns
  • Six Trios for 3 Horns
  • Sextet, op.10 for 6 Horns in different tunes
  • Several works for Horn and Piano
  • Sonata for Horn and Harp, Op.2
  • 3 Quintet for Horn and String Quartet, Op.6

BibliografiaModifica