Luis Jiménez de Asúa

(S'ha redirigit des de: Luís Jiménez de Asúa)

Luis Jiménez de Asúa (Madrid, 1889 - † Buenos Aires, 1970) fou un jurista i polític espanyol.

Infotaula de personaLuis Jiménez de Asúa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1889 Modifica el valor a Wikidata
calle de Hortaleza (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

20 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Diputat a les Corts republicanes

7 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Diputat a les Corts republicanes

7 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Granada (província)
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, advocat, diplomàtic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires
Universitat Complutense de Madrid
Universitat Nacional de La Plata Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Biografia modifica

Professor de dret penal en la Universitat Central de Madrid (actual Universitat Complutense de Madrid). Per la seva protesta contra les vexacions sofertes per Miguel de Unamuno per part de la dictadura de Primo de Rivera, va ser confinat a les Illes Chafarinas i juntament amb altres destacats intel·lectuals espanyols va renunciar a la seva càtedra el 1929.[1] El 1931 va ingressar en el PSOE i va ser elegit diputat a les Corts Constituents, presidint la comissió parlamentària encarregada d'elaborar la Constitució de la Segona república espanyola el 1931.[2] Director de l'Institut d'Estudis Penals, creat per Victoria Kent, va participar en la redacció del Codi Penal de 1932.

Pertanyent a l'ala moderada del PSOE, va ser vicepresident de les Corts sortides de les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la Guerra Civil espanyola va ocupar càrrecs diplomàtics de la República a Polònia i Txecoslovàquia i va representar Espanya davant la Societat de Nacions. Acabada la guerra, es va exiliar en Argentina (1939), on va continuar la seva carrera docent en la Universitat Nacional de La Plata i la Universitat Nacional del Litoral i va dirigir l'Institut de Dret Penal i Criminologia d'Universitat de Buenos Aires fins al cop militar de 1966. Va dirigir la Revista de Dret Penal i Criminologia fins a la seva defunció. El 1962 va ser nomenat president de la República en l'exili, càrrec que va detenir fins a la seva defunció el 1970.

Obres modifica

  • El Derecho penal del porvenir (1916)
  • El estado de necesidad (1922)
  • Al servicio del Derecho penal
  • La teoría jurídica del delito (1931)
  • Psicoanálisis criminal(1940) Buenos Aires, Losada.
  • El criminalista (1941-1949, 8 vols)
  • La Constitución política de la democracia española (1942)
  • La ley y el delito (1945)
  • La Constitución de la democracia española y el problema regional (1946)
  • Tratado de Derecho penal (1949-1963, 7 vols.).

Referències modifica

  1. de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X. 
  2. Vera Santos, José Manuel. La reforma constitucional en España (en castellà). La Ley, 2007, p.128. ISBN 8497258630. 


Precedit per:
Diego Martínez Barrio
President de la República a l'exili
1962 - 1970
Succeït per:
José Maldonado González