Luc Ferrari

compositor francès

Luc Ferrari (París, 5 de febrer de 1929 - Arezzo (Itàlia), 22 d'agost de 2005) fou un compositor francès d'ascendència italiana que destacà principalment per ser un dels pioners de la música electroacústica, i per la seva personal interpretació d'alguns corrents musicals contemporanis. A més treballà en altres camps, com teatre, ràdio o documentals.[1]

Infotaula de personaLuc Ferrari
Luc Ferrari Composer of France.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1929 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 2005 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Arezzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereMúsica contemporània, música concreta i música electroacústica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTzadik Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 juny 1987documenta 8 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBrunhild Ferrari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblucferrari.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0274098 Musicbrainz: 589801f8-fe67-49bd-abcf-cca79c5d0776 Songkick: 128403 Discogs: 32199 Modifica els identificadors a Wikidata

Després d'estudiar en l'Ecole Normale de Musique (1948/50) amb Alfred Cortot (piano) i Arthur Honegger (composició), es perfeccionà amb Edgar Varèse i Olivier Messiaen (1953).[2] El 1958 creà junt amb Pierre Schaeffer el Grup de recerques musicals (GRM). Els anys 1980 fou un assidu col·laborador de la Radiotelevisió Francesa (ORTF).

Entre les seves composicions, generalment de música concreta i electrònica, s'ha de recordar Lapidarium (1954), Visage I (1956); Tête et queue du dragon (1960); Tautologos I i II (1961); Hétérozygote (1965), tots per a cinta magnètica; Sonatine Elyb (1964) per a piano i, nombroses composicions per a diversos conjunts instrumentals, a voltes amb originals solucions experimentals, com a Société V/ Participation or not Participation (1969) per a sis percussionistes, un actor i públic.[3]

ReferènciesModifica

  1. Gran enciclopedia de la música clásica. (en castellà). vol. II. Madrid: Sarpe, 1980, p. 422. ISBN 84-7291-226-4. 
  2. «Luc Ferrari». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ferrari Luc (1929-2005)» (en francès). Centre de documentation de la musique contemporaine, 07-05-2009. [Consulta: 6 juny 2020].

Enllaços externsModifica

  • Inventari de les seves obres: «Oeuvre de Luc Ferrari» (en francès). Centre de documentation de la musique contemporaine.