Obre el menú principal

Luchetto Gattilusio (en occità, Luchetz Gateluz o Luquet Gatelus) (Gènova, ... vers 1230-1307 ...) fou un comerciant, polític güelf i trobador italià, del qual ens han pervingut poesies en occità.[1]

Infotaula de personaLuchetto Gattilusio
Biografia
Naixement 1248 (Gregorià)
Mort 1307 (Gregorià) (58/59 anys)
Activitat
Ocupació Trobador i compositor
Modifica les dades a Wikidata

De Luchetto Gattilusio ens en ha pervingut documentació notarial i mercantil que el documenta des del 1248 (per tant, en aquest moment ja adult) i fins a 1307. En aquests anys ocupà diversos càrrecs polítics: podestà de Bolonya (1272),[2] de Milà (1282), de Cremona (1301); capità del poble de Lucca (1273); ambaixador de la seva ciutat davant del Papa Climent IV (1266), de Bonifaci VIII (1295), etc.

Se'n conserven tres composicions d'atribució segura. Un partiment amb Bonifaci Calvo, de temàtica amorosa, que es data vers 1266, i dos sirventesos polítics. El sirventès Cora qu'eu fos marritz ni conziros és en lloança de Carles d'Anjou, on entre altres coses l'anima a ser comparable amb el seu homònim Carlemany, i amb estrofes adreçades a Conradí de Sicília i a Manfred de Sicília; es pot datar el 1264. El darrer sirventès, que els estudiosos daten el 1266, també va adreçat a Carles d'Anjou (rei de la Pulla) i li aconsella prudència i magnanimitat; aquest sirventès s'envia en la tornada al trobador Sordello.

Obra
  • Cora qu'eu fos marritz ni conziros (sirventès) (290,1)[3]
  • D'un sirventes m'es granz volontatz preza (sirventès, enviat a Sordello) (290,1a)
  • Luchetz, se·us platz mais amar finamen (partiment amb Bonifaci Calvo) (101,8a = 290, 2)

Se li poden atribuir (com fa l'edició de Boni) dues poesies més: A 'n Rizart man que per obra d'aragna i Be·m meravilh del marques Moruel que els cançoners atribueixen a Lanfranc Cigala.

Vegeu també: Llista de trobadors i trobairitz

ReferènciesModifica

  1. Gigliucci, Roberto. «Gatilusio, Lucchetto». A: Dizionario Biografico degli Italiani. volum 52, 1999. 
  2. On apareix com a testimoni del testament del rei Enzo (Bertoni p. 110)
  3. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

BibliografiaModifica

  • Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note. Roma: Società Multigrafica Editrice Somu, 1967 [1915], p. 110-112 i 430-440.  per l'edició de les poesies
  • Boni, Marco (editor). Luchetto Gattilusio. Liriche (en italià). Bolonya: Palmaverde, 1957. 
  • «Luquet Gatelus PC290». Les troubadours, une bibliographie. Brigham Young University, 2007.
  • Pillet, Alfred; Carstens, Henry. Bibliographie der Troubadours (en alemany). volum 3 de Schriften der Königsberger gelehrten Gesellschaft. Nova edició eixamplada per Henry Carstens de l'obra d'Alfred Pillet. Halle: Niemeyer, 1933, p. 518.