Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (llatí: Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus) era un magistrat romà suposat fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC.

Infotaula de personaLuci Calpurni Pisó Cesoní
Nom original(la) L. Calpurnius L.f.C.n. Piso Caesoninus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort107 aC Modifica el valor a Wikidata
Transalpine Gaul (Antiga Roma) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 107 aC
Governador romà Àsia
valor desconegut – valor desconegut
Pretor
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
112 aC – 112 aC
Juntament amb: Marc Livi Emilià Drus
Governador romà Gàl·lia Cisalpina
111 aC – 111 aC
Legat
107 aC – 107 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCalpurnius Piso Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Calpurni Pisó Cesoní Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Calpurni Pisó Cesoní Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

L'any 112 aC va ser cònsol amb Marc Livi Drus. L'any 107 aC, va servir com a legat del cònsol Luci Cassi Longí, que va ser enviat a la Gàl·lia per a lluitar contra els cimbres i els seus aliats. Va morir durant la guerra címbria juntament amb el cònsol, a la batalla de Burdigala en la que els romans van ser derrotats pels tigurins lliurada en territori dels al·lòbroges.

Aquest Pisó era l'avi del sogre de Juli Cèsar, fet que el mateix Cèsar recorda quan parla de la seva victòria contra els tigurins en una data posterior.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. Cèsar. De Bello Gallico I.7,12
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 872.