Luci Cecili Metel Dalmàtic
Luci Cecili Metel Dalmàtic (llatí: Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.[1] Dalmàtic, tot i que també apareix com a Delmàtic va ser un nom o títol pres per aquest personatge i deriva de Dalmàcia (Dalmatia).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 161 aC  antiga Roma |
| Mort | 103 aC (57/58 anys) valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 119 aC – 119 aC Juntament amb: Luci Aureli Cota | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Metel |
| Cònjuge | valor desconegut valor desconegut |
| Fills | Cecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic) (  )Luci Cecili Metel ( Gai Cecili Metel Caprarivalor desconegut) |
| Pares | Luci Cecili Metel Calvus i valor desconegut |
| Germans | Cecília Metel·la i Quint Cecili Metel Numídic |
CàrrecsModifica
Va ser cònsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dàlmates que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a Salona, la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Càstor i Pòl·lux.[2][3] També va fer construir un temple dedicat a Ops.[4]
El 115 aC va ser censor amb Gneu Domici Aenobarb i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres del senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard també va ser censor. Va ser Pontífex Màxim i la seva decisió per la qüestió de les vestals el va fer bastant impopular. El 114 aC havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir nombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada Licínia) i exculpant les altres. La indignació popular era tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per Luci Cassi Longí Ravil·la, que va condemnar les altres dues a mort.[5]
Encara vivia el 100 aC en què és mencionat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú Saturní.
DescendènciaModifica
Se li coneix una filla, Cecília Metel·la, que va casar amb Marc Emili Escaure (cònsol)[6] i després amb Luci Corneli Sul·la.
ReferènciesModifica
- ↑ Plutarc "Vides paral·lels: Marius" IV,4
- ↑ Ciceró "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154
- ↑ Plutarc "Vides paral·leles: Pompeu" 2
- ↑ Plini el Vell "Naturalis Historia", 11
- ↑ Cassi Dió "Història de Roma" XXVI,87
- ↑ Elimar Klebs:"Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft", volum I,1, Stuttgart 1893, p. 584–588