Luci Cecili Metel Dalmàtic

Luci Cecili Metel Dalmàtic (llatí: Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.[1] Dalmàtic, tot i que també apareix com a Delmàtic va ser un nom o títol pres per aquest personatge i deriva de Dalmàcia (Dalmatia).

Infotaula de personaLuci Cecili Metel Dalmàtic
Biografia
Naixementdècada del 160 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort103 aC Modifica el valor a Wikidata (47/57 anys)
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
119 aC – 119 aC
Juntament amb: Luci Aureli Cota
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMetel Modifica el valor a Wikidata
FillsCecília Metel·la (filla de Metel Dalmàtic)
Luci Cecili Metel Modifica el valor a Wikidata
PareLuci Cecili Metel Calvus Modifica el valor a Wikidata
GermansCecília Metel·la i Quint Cecili Metel Numídic Modifica el valor a Wikidata

CàrrecsModifica

Va ser cònsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dàlmates que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a Salona, la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Càstor i Pòl·lux.[2][3] També va fer construir un temple dedicat a Ops.[4]

El 115 aC va ser censor amb Gneu Domici Aenobarb i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres del senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard també va ser censor. Va ser Pontífex Màxim i la seva decisió per la qüestió de les vestals el va fer bastant impopular. El 114 aC havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir nombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada Licínia) i exculpant les altres. La indignació popular era tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per Luci Cassi Longí Ravil·la, que va condemnar les altres dues a mort.[5]

Encara vivia el 100 aC en què és mencionat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú Saturní.

DescendènciaModifica

Se li coneix una filla, Cecília Metel·la, que va casar amb Marc Emili Escaure (cònsol)[6] i després amb Luci Corneli Sul·la.

ReferènciesModifica

  1. Plutarc "Vides paral·lels: Marius" IV,4
  2. Ciceró "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154
  3. Plutarc "Vides paral·leles: Pompeu" 2
  4. Plini el Vell "Naturalis Historia", 11
  5. Cassi Dió "Història de Roma" XXVI,87
  6. Elimar Klebs:"Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft", volum I,1, Stuttgart 1893, p. 584–588