Luci Corneli Escipió Asiàtic (cònsol 83 aC)

Luci Corneli Escipió Asiàtic (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i era de la família dels Escipió, d'origen patrici.

Infotaula de personaLuci Corneli Escipió Asiàtic
L Scipio Asiagenus 106 BC Serrate Denarius 866252.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) L. Cornelius L.f.L.n. Scipio Asiaticus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementDesprés de 129 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Marsella Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
83 aC – 83 aC
Juntament amb: Gai Norbà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelius Scipio Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLucius Cornelius Scipio Asiaticus Aemilianus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
82 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Luci Corneli Escipió Asiàtic (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) i net de Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove. Ciceró diu que era un bon orador.

L'any 100 aC va ser un dels senadors que van agafar les armes contra el tribú Luci Appuleu Saturní, que volia donar un cop d'estat i s'havia refugiat al Capitoli. L'any 90 aC, durant la guerra social, va ser legat militar junt amb Luci Acili, estacionat a la ciutat d'Esèrnia de la que es va escapar disfressat d'esclau quan es va acostar el general italià Vetti Escató. L'any 88 aC va ser nomenat àugur. Segurament va ser pretor l'any 86 aC, i va obtenir la província de Macedònia, on va combatre els tracis. Sembla també que va saquejar l'Oracle de Delfos.

Va ser partidari de Gai Mari a la primera guerra civil i va arribar a cònsol l'any 83 aC junt amb Gai Norbà. Aquell any Sul·la va tornar d'Àsia i va avançar contra els cònsols. Va derrotar a Norbà a Itàlia, i va fer promeses a les tropes d'Escipió, que es van passar a Sul·la. El cònsol va ser fet presoner junt amb el seu fill Luci, però Sul·la els va alliberar sense castigar-los. Tot i això, l'any 82 aC va ser inclòs en les llistes de proscrits i va haver de fugir a Massília on va passar la resta de la seva vida. Va tenir també una filla, Cornèlia, que es va casar amb Publi Sesti.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 748.