Luci Corneli Lèntul (cònsol 130 aC)
Luci Corneli Lèntul (en llatí: Lucius Cornelius Lentulus) va ser un militar i magistrat romà del segle ii aC que va ser cònsol l'any 130 aC. Formava part dels Lèntuls, una branca de la gens Cornèlia, família d'origen patrici.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | 130 aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 130 aC – 130 aC Juntament amb: Marc Perpenna | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Cornelis Lèntuls |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Pare | valor desconegut |
L'existència d'aquest personatge es coneix de manera indirecta. Als Fastos Capitolins, com a cònsols d'aquest any figuren Marc Perpenna i Gai Claudi Pulcre, però es pot entreveure un tercer personatge amb el prenom de Luci, que no correspon a cap dels dos anteriors, però sí al Lèntul que apareix a la Cronografia del 354 com a cònsol aquest mateix any.[1] Hom dedueix que va morir durant el seu consolat i el va substituir Claudi.[2]
No se'n coneix la filiació, cosa que complica la identificació amb altres personatges. D'entrada, es podria correspondre amb el legat a Macedònia el 168 aC;[3] amb el magistrat (pretor?) que el 140 aC va proposar de portar aigua al Capitoli amb un aqüeducte;[4] i amb el pretor a Sicília el 137 aC.[5][6] En cas d'identificar-se amb el qüestor del qual s'ha trobat una inscripció a Delos, seria fill de Servi, probablement Servi Corneli Lèntul, pretor el 169 aC; però la identificació està lluny de ser confirmada i acceptada per tots els estudiosos, atès que la inscripció podria ser del segle i aC.[7]
Referències
modifica- ↑ «Cornelius 192». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Roldán Hervás, José Manuel. La república romana. Madrid: Cátedra, 1987, p. 743. ISBN 9788437603070.
- ↑ «Cornelius 190». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Cornelius 191». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Cornelius 172». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Prag, Jonathan R. W. «Roman magistrates in Sicily, 227-49». La Sicile de Cicéron : lecture des Verrines. Actes du colloque de Paris (19-20 mai 2006) p. 248. Institut des Sciences et Techniques de l'Antiquité. [Consulta: 1r novembre 2023].
- ↑ «Cornelius 193». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.