Luci Emili Barbula

Luci Emili Barbula (Lucius Aemilius Q. F. Q. N. Barbula) va ser fill de Quint Emili Barbula. Era membre de l'antiga gens Emília, de probable origen sabí.

Infotaula de personaLuci Emili Barbula
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
281 aC – 281 aC
Juntament amb: Quint Marci Filip
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarc Emili Barbula Modifica el valor a Wikidata
PareQuint Emili Barbula Modifica el valor a Wikidata

Va sercònsol l'any 281 aC quan Tàrent va rebutjar els termes de la pau que havia ofert l'ambaixador romà Postumi. La República, enfrontada al mateix temps als etruscs i als samnites, es va abstenir d'iniciar accions contra Tàrent i va enviar al cònsol Barbula amb la mateixa oferta de pau que havia fet Postumi, i una vegada més els tarentins van rebutjar l'oferta. Com que no es podien defensar sols, van cridar en ajut el rei Pirros d'Epir. De moment Barbula va fer la guerra als tarentins i els va derrotar diverses vegades, ocupant algunes de les seves ciutats. Tàrent, alarmada pels progressos romans, i davant la clemència que els romans van mostrar pels presoners tarentins, va nomenar general en cap a Agis, cap del partit pro-romà, amb poders il·limitats, però llavors va arribar Cinees, ministre de Pirros, que va obligar a anul·lar l'elecció, i poc després va arribar Miló amb l'avançada de les forces del rei, i va marxar contra Barbula al que va atacar quan estava passant per un camí estret proper a la costa i dominat per muntanyes, des d'on els grecs podien atacar als romans, mentre la flota tarentina atacava per mar. Probablement l'exèrcit romà hauria estat destruït, però Barbula va protegir les seves tropes col·locant els presoners de Tàrent de tal manera que es van convertir en el primer objectiu de l'artilleria de l'enemic, situant-los com a escuts humans. Així va poder sortir sense danys, ja que els tarentins no van voler posar en perill als seus companys.

Va continuar al sud d'Itàlia fins a l'expiració del seu mandat i va obtenir victòries sobre els samnites i els sallentins, victòries que es registren als Fasti el mes de quintilis de l'any 280 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 461-462.