Luci Emili Paulus (cònsol 219 i 216 aC)

cònsol el 219 i el 216 aC

Luci Emili Paulus (en llatí: Lucius Aemilius M. f. M. n. Paullus), va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol del 255 aC Marc Emili Paulus i va ser el pare de Luci Emili Paulus Macedònic. Formava part de la gens Emília i era de la branca familiar dels Emili Paulus.

Infotaula de personaLuci Emili Paulus
The Death of Paulus Aemilius at the Battle of Cannae (Yale University Art Gallery scan).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) L. Aemilius M.f.M.n. Paullus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 250 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 216 aC Modifica el valor a Wikidata
Cannes (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 216 aC
Pontificat
valor desconegut – 216 aC
1r Cònsol romà
219 aC – 219 aC
Juntament amb: Marc Livi Salinàtor
Legat
218 aC – 218 aC
2n Cònsol romà
216 aC – 216 aC
Juntament amb: Gai Terenci Varró
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, Ancient Roman priest (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Cannes Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEmili Paulus Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Emili Paulus MacedònicEmília TèrciaMarc Livi Drus Emilià Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Emili Paulus Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser elegit cònsol per primera vegada l'any 219 aC juntament amb Marc Livi Salinator. El senat el va enviar contra els il·liris que s'havien revoltat dirigits per Demetri de Faros, un grec dirigent de l'illa de Faros a la mar Adriàtica. Paulus els va derrotar fàcilment, va conquerir l'illa de Faros i va obligar a Demetri a fugir a la cort de Filip V de Macedònia. A la seva tornada va obtenir els honors del triomf. Però poc després els dos cònsols van ser portats a judici acusats de no haver dividit el botí adequadament entre els soldats. Salinator va ser condemnat i Paulus va estar molt proper a la condemna.

També al seu primer consolat pertany l'oposició del cònsol als cultes d'Isis i Serapis. El senat, suspicaç davant de les noves religions que s'introduïen a Roma, va ordenar destruir unes capelles erigides a aquestes deïtats i quan cap treballador ho va voler fer, el mateix cònsol es va arremangar la roba, va agafar una destral i va enfonsar la porta d'un dels temples.

L'any 216 aC va ser altre cop cònsol, representant a l'aristocràcia patrícia, juntament amb Gai Terenci Varró, que representava als plebeus. Va aconsellar no lliurar la batalla de Cannes, i quan es va produir va ser una gran victòria cartaginesa. Paulus va ser un dels molts romans que va morir a Cannes l'any 216 aC, després de refusar el cavall que per fugir li oferia un dels tribuns militars. El seu heroisme va ser cantat per Horaci. Quan va morir era un dels pontífexs.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 153.