Luci Gel·li Publícola (cònsol 36 aC)

(S'ha redirigit des de: Luci Gel·li Publícola II)
Per a altres significats, vegeu «Luci Gel·li Publícola».

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Gel·li Publícola I (Lucius Gellius Publicola) i de la seva primera esposa. Formava part de la gens Gèl·lia i era de la família dels Publícola.

Infotaula de personaLuci Gel·li Publícola
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mort31 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
36 aC – 36 aC
Juntament amb: Marc Cocceu Nerva I
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSempronia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Gel·li Publícola I Modifica el valor a WikidataPolla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Valeri Messal·la Corví i Valeria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser acusat d'incest amb la seva madrastra i de conspirar contra la vida del seu pare. Aquest estava convençut de la seva culpabilitat, però li va permetre defensar-se davant el senat romà, on finalment va ser declarat innocent.

A la mort de Juli Cèsar l'any 44 aC Gel·li va abraçar el partit republicà, dels assassins de Cèsar, i va anar amb Marc Juni Brut a la província d'Àsia. Allí es va descobrir que conspirava contra la vida de Brut però va ser perdonat per la intercessió del seu germanastre Marc Valeri Messal·la. Després va entrar en una conspiració contra Cassi, altre cop descoberta, i altre cop perdonat per intercessió de la seva mare Pol·la, divorciada de Gel·li Publícola, el seu pare, i casada amb Messal·la.

Finalment es va passar a (Octavi) i Marc Antoni amb els quals va ser qüestor (Quaestor Propraetore) i va obtenir com a premi el consolat l'any 36 aC.

Entre August i Marc Antoni es va decantar per aquest darrer i va dirigir l'ala dreta de la flota d'Antoni durant la batalla d'Àccium, on probablement va morir, ja que cap historiador en torna a parlar.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 601.