Luci Juli Jul (cònsol 430 aC)

cònsol el 430 aC

Luci Juli Jul (en en llatí: Lucius Iulius Vop. f. C. n. Iullus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Júlia, una família patrícia de l'antiga Roma.

Infotaula de personaLuci Juli Jul
Nom original(la) L. Iulius Iullus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 430 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú amb potestat consular
438 aC – 438 aC
Mestre de cavalleria
431 aC – 431 aC
Cònsol romà
430 aC – 430 aC
Juntament amb: Luci Papiri Cras I
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaJulii Iuli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Juli Jul Modifica el valor a Wikidata
ParesVopisc Juli Jul Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Era fill de Vopisc Juli Jul i un dels tres tribuns amb potestat consolar de l'any 438 aC. El 431 aC va ser magister equitum del dictador Aulus Postumi Tubert, que li va encarregar la custòdia de la ciutat juntament amb el cònsol de l'any, Gai Juli Mentó, mentre ell marxava contra els eques i volscs. L'any següent, el 430 aC va ser cònsol amb Gai Papiri Cras.

Aquell any els tribuns volien modificar la llei per la qual es pagaven les sancions amb caps de ramat (Lex Aternia Tarpeia promulgada l'any 454 aC) i volien posar en el seu lloc un pagament en metàl·lic. Els cònsols es van avançar i van establir el pagament d'una quantitat petita i fixada en metàl·lic en comptes de pagar en caps de bestiar (mulctarum aestimatio). La imposició de multes per obtenir ramats s'havia convertit en un perill, ja que unes poques famílies estaven acumulant tots els ramats de Roma. Luci Juli Jul va ser també censor l'any 424 aC.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 656.