Luci Manli Vulsó Llong

Luci Manli Vulsó Llong (en llatí: Lucius Manlius A. f. P. n. Vulso Longus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Mànlia i era de la família dels Vulsó. És reconegut sobretot pels seus èxits militars a la Primera Guerra Púnica.

Plantilla:Infotaula personaLuci Manli Vulsó Llong
Nom original(la) L. Manlius A.f.P.n. Vulso Longus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
256 aC – 256 aC
Juntament amb: Quint Cedici
Cònsol romà
250 aC –
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Púnica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaManlii Vulsones Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Manli Vulsó (cònsol), Publi Manli Vulsó Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit cònsol l'any 256 aC juntament amb Quint Cedici. Quan aquest va morir, Marc Atili Règul va ser nomenat cònsol sufecte, i Vulsó i Règul van comandar la flota romana formada per 330 naus, que va lluitar contra els cartaginesos a la batalla del cap Ècnomus a Sicília, però els cartaginesos els estaven esperant a Heraclea Minoa sota la direcció d'Hamílcar i Hannó II el Gran. Els romans van sortir victoriosos, i els cartaginesos van fugir a Cartago per defensar la seva capital. Vulsó i Règul van desembarcar a Àfrica i van dur a terme diverses batalles. Amb la guerra pràcticament decidida a favor dels romans, va tornar a Roma a la tardor amb la meitat de l'exèrcit, on se li va concedir la celebració d'un triomf.

L'any 250 aC Manli Vulsó va ser cònsol per segona vegada juntament amb Gai Atili Règul Serrà, i els dos col·legues van començar el setge de Lilibèon amb molt poc èxit.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1285.