Luci Valeri Triari

Luci Valeri Triari (en llatí Lucius Valerius Triarius) va ser un magistrat romà del segle I aC. Formava part de la gens Valèria, una antiga família romana d'origen Sabí.

Infotaula de personaLuci Valeri Triari
Biografia
Naixementantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPaula ValèriaGai Valeri TriariPubli Valeri Triari Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser qüestor de la ciutat l'any 81 aC i després pretor el 78 aC. L'any 77 aC va ser propretor a l'illa de Sardenya i va refusar al cònsol Emili Lèpid que havia fugit a l'illa després del seu intent de derogar les lleis de Sul·la.

Triari va servir després sota Luci Licini Lucul·le com a legat en la guerra contra Mitridates VI Eupator, i es va distingir de forma considerable per la seva activitat. L'any 68 aC va ser enviat en ajut de Fabi al que s'havia encarregat la defensa del Pont, mentre Lucul·le envaïa Armènia. Després d'alguns enfrontaments Triari va obligar a Mitridates a posar-se a la defensiva i el 67 aC va iniciar l'ofensiva contra el rei del Pont. Volia obtenir la victòria abans de la tornada de Lucul·le i així va lliurar batalla en situació desavantatjosa prop de Zela i va ser derrotar amb fortes pèrdues. Ciceró diu que tots els seus soldats van morir, però això és exagerat. Plutarc xifra les baixes en set mil romans entre els quals 150 centurions i 24 tribuns militars. Lucul·le va arribar pocs dies després i va haver d'apartar Triari de la fúria de les seves pròpies tropes. En el mateix lloc va aconseguir després Juli Cèsar la victòria definitiva sobre Mitridates.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1172.