Luci Veti

(S'ha redirigit des de: Luci Vetti)

Luci Vetti (llatí: Lucius Vettius) va ser un cavaller romà membre de la gens Vètia, una família plebea.

Infotaula de personaLuci Veti
Biografia
Naixementsegle II aC modifica
Mort59 aC modifica
Roma modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
PeríodeRepública Romana modifica

Va donar molta informació a Ciceró sobre la conspiració de Catilina (Ciceró l’anomena noster index) i entre els acusats de la conspiració va donar el nom de Juli Cèsar (63 aC). Era una persona amb pocs principis, disposada a vendre els seus serveis a qualsevol que ho pagués bé.

L'any 59 aC torna a aparèixer com informador i va acusar Curió, Ciceró i Lucul·le entre d’altres de formar una conspiració per assassinar a Gneu Pompeu Magne. Dió Cassi pensa que Ciceró i Lucul·le havien subornat a Veti per assassinar Cèsar i Pompeu, però aquesta afirmació contradiu totes les altres fonts i sembla no ser autentica. Ciceró va donar la culpa d’aquestes informacions que l’implicaven, al mateix Juli Cèsar, que hauria utilitzat al tribú Vatini, per desprestigiar Ciceró i els altres. Veti va fer aquesta revelació al senat romà i va dir que Curió era el cap de la conspiració, en què hi havia molts homes distingits entre els quals Luci Emili Paule, Marc Juni Brutus i Luci Corneli Lèntul Crus. La declaració de Luci Veti va semblar sospitosa, i va ser tancat a la presó. Portat a l’assemblea del poble l'endemà per confirmar els fets, allà es va contradir i la seva declaració va esdevenir encara més sospitosa, en ometre alguns noms i afegir altres com Lucul·le i Ahenobarb. A Ciceró no el va mencionar pel seu nom, però va parlar d’un consular que vivia prop del cònsol Cèsar. Va ser tancat a la presó un altre cop i l'endemà al matí el van trobar mort a la seva cel·la, segurament estrangulat, i encara que es va dir que s’havia suïcidat les marques de violència eren visibles al seu cos, i Ciceró va acusar Vatini de la seva mort.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1250.