Obre el menú principal

Luci Vetti (llatí: Lucius Vettius) va ser un cavaller romà membre de la gens Vettia, una família plebea.

Infotaula de personaLuci Vetti
Biografia
Naixement segle II aC
Mort 59 aC
Roma
Activitat
Ocupació Polític
Període República Romana
Modifica les dades a Wikidata

Va donar molta informació a Ciceró sobre la conspiració de Catilina (Ciceró l’anomena "noster index") i entre els acusats de la conspiració va donar el nom de Juli Cèsar (63 aC). Era una persona amb pocs principis, disposada a vendre els seus serveis a qualsevol que ho pagués bé.

L'any 59 aC torna a aparèixer com informador i va acusar a Curió, Ciceró i Lucul·le entre d’altres de formar una conspiració per assassinar a Gneu Pompeu Magne. Dió Cassi pensa que Ciceró i Lucul·le havien subornat a Vetti per assassinar Cèsar i Pompeu, però aquesta afirmació contradiu totes les altres fonts i sembla no ser autentica. Ciceró va donar la culpa d’aquestes informacions que l’implicaven, al mateix Juli Cèsar, que hauria utilitzat al tribu Vatini, per desprestigiar Ciceró i els altres. Vetti va fer aquesta revelació al senat romà, i va dir que Curió era el cap de la conspiració en la que hi havia molts homes distingits entre els quals Luci Emili Paule, Marc Juni Brut i Luci Corneli Lèntul Crus. La declaració de Luci Vetti va semblar sospitosa, i va ser tancat a la presó. Portat a l’assemblea del poble l'endemà per confirmar els fets, allà es va contradir i la seva declaració va esdevenir encara més sospitosa, en ometre alguns noms i afegir altres com Lucul·le i Aenobarb. A Ciceró no el va mencionar pel seu nom, però va parlar d’un consular que vivia prop del cònsol Cèsar. Va ser tancat a la presó un altre cop i l'endemà al matí el van trobar mort a la seva cel·la, segurament estrangulat, i encara que es va dir que s’havia suïcidat les marques de violència eren visibles al seu cos, i Ciceró va acusar a Vatini de la seva mort.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1250.