Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Va ser estrenada a Nàpols el 26 de setembre de 1835.

Infotaula de composicióLucia di Lammermoor
Fanny Tacchinardi Persiani (retouched).jpg
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGaetano Donizetti
LlibretistaSalvatore Cammarano
Llengua del terme, de l'obra o del nomItalià
Basat enThe Bride of Lammermoor de Walter Scott (Walter Scott Modifica el valor a Wikidata)
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gèneredramma tragico
Partstres
Durada2,5 hores Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEscòcia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesLucia Ashton, Sir Edgardo di Ravenswood, Sir Edgardo di Ravenswood, Normanno, Lord Enrico Ashton, Lord Arturo Bucklaw, Alisa i Servents i Minyones Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 de setembre de 1835
EscenariTeatro San Carlo de Nàpols,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya22 de setembre de 1838,[1] Teatre de la Santa Creu (Barcelona)
Estrena al Liceu15 de setembre de 1849
Musicbrainz: dea153fe-9418-448c-a013-65dbf700c5f9 IMSLP: Lucia_di_Lammermoor_(Donizetti,_Gaetano) Modifica el valor a Wikidata

És una de les principals òperes del bel canto i una de les cinc més representades en la història del Liceu, amb 309 representacions, la darrera de les quals l'any 2021.[2] La història transcorre a les terres escoceses de Lammermoor a final del segle xvi en un moment de crisi política i religiosa. Conta la història de l'amor de Sir Edgardo de Ravenswood i Lucia, germana de Lord Enrico Asthon, que ha pactat el casament de la jove amb un noble ric. Aprofitant l'absència de l'enamorat i per mitjà d'una prova d'infidelitat, Lord Enrico aconsegueix que se celebri el casament, just al moment quan torna Sir Edgardo. En un acte de bogeria, Lucia apunyala al llit nupcial el seu marit.

Origen i contextModifica

Precursor d'un Romanticisme peninsular, Donizetti va heretar un hàbit dels compositors dels segles precedents. Ser compositor en aquestes velles èpoques significava dominar l'ofici i calia escriure molt, encara que de vegades se'n ressentís la qualitat: per això el "Cigne de Bèrgam" compongué la quantitat de 73 òperes, xifra poc usual en un músic del segle xix, que, a més a més, va morir als 51 anys. Per contra, Bellini, mort als escassos 35 anys, va escriure moltíssim menys si s'atén al quantitatiu, i va posar en cada obra una cura extrema. La presència i l'èxit de Donizetti en el món líric europeu més d'una vegada el van obligar a tenir cura de la seva pròpia producció i no és casual que Lucia di Lammermoor hagi vist la llum pocs mesos després de l'estrena de I puritani, darrera i triomfal creació belliniana (París, Teatre dels Italians, 25 de gener de 1835).

El llibretista fou el poeta Salvatore Cammarano (1801-1852), que es va inspirar en la novel·la The bride of Lammermoor de sir Walter Scott (1819). Donizetti va escriure la partitura de Lucia di Lammermoor en 26 dies. Encara que se la sol considerar una "òpera en tres actes", la definició original és la de "dramma tragico in due parti". La primera consta d'un acte únic que s'anomena La partenza i la segona, Il Contratto nuziale, se subdivideix en dos actes.

RepresentacionsModifica

Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 26 de setembre de 1835. Donizetti va revisar la partitura per a una versió en francès, Lucie de Lammermoor, que es va estrenar el 6 d'agost de 1839 en el Théâtre de la Renaissance de París.

No obstant això, durant dècades Lucia es va considerar com a mera peça de lluïment per sopranos de coloratura i era una part poc coneguda del repertori operístic. Després de la Segona Guerra Mundial, un petit nombre de sopranos molt capacitades, la més destacada d'elles van ser primer Maria Callas (amb interpretacions des de 1952 i especialment aquelles de la Scala i Berlín el 1954/55 sota Herbert von Karajan) i després Joan Sutherland (amb les seves interpretacions de 1959 a la Royal Opera House Covent Garden el 1959, que es van repetir el 1960), van reviure l'òpera en tota la seva glòria tràgica original.

Des del seu renaixement, Lucía de Lammermoor s'ha convertit en una referència del repertori operístic estàndard, i apareix com a número 19 a la llista de Operabase de les òperes més representades en el món, i la segona de Donizetti, després de L'elisir d'amore.[3]

ArgumentModifica

L'òpera narra una història que transcorre a Escòcia al final del segle xvi, i gira entorn de les dues nobles famílies escoceses dels Ashton i dels Ravenswood, que són enemigues. Normanno, un servent dels Ashton, revela a Lord Enrico Ashton que la seva germana Lucia està enamorada en secret del jove Edgardo, l'últim descendent dels Ravenswood. Enrico, enfurit, decideix casar Lucia amb Lord Arturo Bucklaw per guanyar una nova aliança política. Lucia i Edgardo es troben secretament i es prometen matrimoni, però Enrico intercepta les cartes d'Edgardo i envia una missiva falsa que fa creure a Lucia que Edgardo l'ha traït, i la convenç de casar-se amb Arturo. Edgardo entra enfuretit i al veure el contracte de matrimoni, pregunta a Lucia si és la seva firma i ella, confosa, ho confirma.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucia di Lammermoor
  1. «Lucia di Lammermoor». Societat del Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 2017-09-22. [Consulta: 22 setembre 2017].
  2. «Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu». [Consulta: 22 juliol 2021].
  3. «Estadístiques a operabase.com». Arxivat de l'original el 2015-11-13. [Consulta: 11 febrer 2012].
  4. «Societat del Gran Teatre del Liceu | Notícies», 14-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-14. [Consulta: 14 gener 2023].

Vegeu tambéModifica