Lucile Grahn

Lucile Alexia Grahn (Copenhaguen, Dinamarca, 30 de juny de 1819 - Munic, Alemanya, 4 d'abril de 1907) fou la primera ballarina de ballet danesa amb fama internacional, i una de les més populars en l'era del ballet romàntic.

Infotaula de personaLucile Grahn
Lucile Grahn.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1819 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1907 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAlter Nordfriedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarina de ballet i coreògrafa Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11175512 Modifica el valor a Wikidata

Estudià amb el cèlebre August Bournonville, el qual la considerà la seva alumna predilecta. Debutà sent molt jove i la seva presentació oficial tingué lloc el 1834. Un any després fou intèrpret principal del ballet de Bournonville Valdemar. El mateix Bournonville realitzà amb Lucile la nova versió de La Silfide el 1836, amb música de Løvenskiold. Aquest ballet fou el cavall de batalla de Lucile Grahn, el mateix que ho fou de Marie Taglioni, en la seva versió francesa, amb música de Schneitzhoeffer. Després abandonà Copenhaguen i es traslladà a París, on debutà el 1938, amb El carnaval de Venècia. També actua durant un breu període a Hamburg.

Després de la seva ruptura definitiva amb Copenhaguen, acceptà un contracte triennal amb l'Òpera de París (1839), en rivalitat amb Fanny Elssler, i aconseguí un èxit especialment important amb La silfide. El 1843 actuà a Sant Petersburg. El 1845 participà en la singular operació realitzada per J. Pierrot, el qual aconseguí reunir quatre ballarines com la Taglioni, Carlotta Grisi, Cerrito i Grahn en la posada en escena de Il pas de quatre (música de Cesare Pugni), destinat a la celebritat i al èxit incondicional, en el Her Majesty's Theatre de Londres. També realitzà la coreografia d'obres de Wagner, en el teatre de la cort de Munic (1869/75).

Lucile Grahn deixà tota la seva fortuna a aquesta ciutat, que, a canvi, batejà un dels seus carrers amb el seu nom. Ballarina d'un impromptus romàntic pur, destacà com una de les més cèlebres de la seva època.

BibliografiaModifica