Lucrècia Làscaris de Ventimiglia

Noble de la família reial de Nicea s.XIII-XV

Lucrècia Làscara de Ventimiglia o en italià Lucrezia Lascaris di Ventimiglia (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314) és una noble parent amb la família reial de Nicea.[1] Eix de la nissaga dels Làscaris di Ventimiglia, la branca principal dels comtes de Ventimiglia. Es va casar amb Arnau Roger I de Pallars Sobirà.[1]

Infotaula de personaLucrècia Làscaris de Ventimiglia
Biografia
Naixement1264 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Ventimiglia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1314 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArnau Roger I de Pallars Sobirà (1281–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSibil·la I de Pallars Sobirà, Beatriu de Pallars Sobirà, Violant de Pallars Sobirà Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem Pere I de Ventimiglia Modifica el valor a Wikidata  i Eudòxia Làscaris Modifica el valor a Wikidata

És filla del comte Guillem Pere de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris, princesa bizantina i, per tant, neta de l'emperador de Nicea, Teodor II Làscaris.[2]

De ben jove va marxar d'Itàlia amb la seva mare cap a la Corona d'Aragó on fou acollida a la cort de Jaume I. Es va casar el 1281 amb el comte Arnau Roger I i es va instal·lar al Pirineu al Comtat de Pallars Sobirà. Va tenir tres fills: Sibil·la I, comtessa de Pallars Sobirà, Beatriu i Violant.[2]

Es va quedar viuda el 1288. Aleshores va haver de lluitar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat. Finalment va reeixir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I. La seva filla es casà amb el comte Hug de Mataplana i Lucrècia es va retirar al castell de Mataplana fins al 1304. Aleshores va anar a viure a Barcelona i el 1307 es feu monja al monestir de Jonqueres, de l'orde militar de Santiago, dit de les Ucleses.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Lucrècia Làscaris de Ventimiglia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Baucells i Reig, Josep. «La infanta griega Láscara y sus hijas Beatriz y Violante, aragonesas de elección». A: La ciudad de Zaragoza en la Corona de Aragón: comunicaciones : X Congreso de historia de la Corona de Aragón (en castellà). Institución Fernando el Católico, 1984, p. 63–80. ISBN 84-00-05727-9, pàgines= 63-80.